Valoració del blog

Aquesta eina tecnològica és realment útil en molts de sentits. Ajuda a la comunicació, a les relacions, a la transmissió de coneixements i d´experiències, ajuda a la reflexió i a la innovació, ajuda als aprenentatges compartits, etc. Per tant, per una banda considero que és molt enriquidor emprar els blogs dins el camp educatiu.

La meva experiència amb la creació d´aquest blog i la seva utilització ha estat gratificant i enriquidora. Al principi em trobava perduda, ja que ha estat el meu primer blog, i em va costar un poc emprar-lo correctament, però a la fi he après moltíssim i estic molt contenta.

Estic segura que quan sigui una mestra graduada, en tindré un per emprar-lo professionalment, ja que és una manera gratuïta i pràctica de seguir amb el meu procés d´aprenentatge, així com ha de realitzar un bon docent, una formació contínua.  

He de dir que he après de les meves companyes, de les mestres i dels desconeguts de la xarxa, ja que m´he pogut documentar, d´una manera nova per a mi, llegint altres blogs.

Pel que fa a l´aprenentatge de les competències, crec que el blog m´ha ajudat molt a identificar-me i a autoavaluar-me, ja que haver d´etiquetar les entrades, et fa pensar en el propi procés d´aprenentatge. A més, t´obliga a reflexionar sobre... què estic treballant? Amb la conseqüència de... què em queda? Com ho faré?

Voldria afegir, que hi ha un aspecte del blog que em preocupa, i en general les altres vies de relació d´internet. Penso que quan es fa una publicació, s´ha de pensar bé abans, ja que es poden esdevenir conseqüències importants, és a dir, es pot comprometre a persones, a centres educatius, o altres. És més delicat del que pareix, ja que es poden infringir lleis sobre la protecció de dades. Per tant, considero que totes les persones que fan ús d´aquesta eina haurien de ser conscients d´aquesta gran responsabilitat.

Finalment, vull expressar que estic molt satisfeta, agraïda a les mestres d´aquesta assignatura, perquè si no hagués realitzat aquesta assignatura amb aquesta metodologia tan innovadora, no hagués après tant. Moltes gràcies!

En aquesta entrada he treballat les següents competències: 1.2, reflexionant sobre l´element formatiu com és el blog, considerant que porta a una futura (personalment) i bona actuació professional. I la 2.6, ja que he pogut expressar el meu propi procés d´aprenentatge amb el blog i el que he après.  

Valoració de les competències assolides i de com ha estat el meu aprenentatge durant l´assignatura.

Durant el meu primer període de pràctiques, a una escola de 0-3 anys, he pogut ampliar les meves competències, i gràcies a l´assignatura de Reflexió i Innovació educativa, he après a ser conscient del meu propi procés d´aprenentatge. Treballar per competències ajuda a identificar millor molts d´aspectes importants que es relacionen entre si, així com a reconèixer els propis punts forts i febles, i a identificar bones actuacions docents en general.

Per tant, arribats en aquest punt final, penso que el meu nivell competencial ha millorat des del principi de l´assignatura.

-          Autonomia en l´aprenentatge: considero que sí, tant amb les tasques individuals de l´assignatura, així com reflexionant sobre la bona actuació professional a l´escoleta. Per primera vegada he pogut arribar a conclusions contrastant la teoria apresa a la UIB amb la pràctica del dia a dia (observant el desenvolupament dels infants, les seves etapes evolutives, les seves necessitats, el seus processos d´aprenentatge, etc.)

-          Reflexionar sobre el meu propi procés d´aprenentatge: he pogut autoavaluar-me, de manera que he sabut identificar els meus punts forts i febles; he reflexionat molt sobre les meves creences sobre la infància, contrastant amb les creences de la meva tutora, on he arribat a la conclusió que, d´aquí depèn i té molta rellevància les repercussions cap als infants (s´ha de creure que l´infant és capaç, és competent, respectant el seu ritme, però donar-li temps, no tallar-li la seva autonomia d´aprenentatge...).

-          Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d´Educació Infantil: amb la pràctica i amb les activitats dels mòduls, he analitzat i reflexionat sobre molts d´aspectes a tenir en compte, quan es treballa a un centre, des dels espais, el temps, l´ambient, l´organització, els horaris, les rutines, les relacions, les parets, etc., etc., cada cosa té el seu pes, i tot és important.

-          Analitzar i reflexionar sobre els processos d´e-a: he observat molt als infants, a les mestres i al centre, per tant, he tingut l´oportunitat de reflexionar sobre la importància de la teoria duta a la pràctica d´una manera coherent i lògica. Per desgràcia, al meu centre de pràctiques, he pogut aprendre coses que jo no vull fer. En definitiva, les bones pràctiques no són difícils d´aconseguir, depèn de l´equip docent, la seva integritat i ètica com a professionals.

-          Reflexionar sobre el procés de millora: he après la diferència de bones pràctiques i els projectes de millora, ambdues fonamentals per crear un espai (centre educatiu), clima (relacions amb les persones) i actuacions professionals necessàries per ajudar a créixer a tots els alumnes amb unes condicions dignes i favorables. També he trobat molts d´obstacles, els pitjors: les persones desmotivades.

Segons les competències que proposa Perrenoud, considero que no he pogut desenvolupar les següents, debut a les situacions inexistents a la meva escoleta de pràctiques:

-Conèixer els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius d´aprenentatge. En aquesta escoleta es veu reflectida la gran carga assistencial, i no pedagògica. Clar és que també les rutines, la higiene i l´alimentació ajuden al desenvolupament de l´infant, però han mancat molts dels aprenentatges en aquesta etapa.

-Avaluar als alumnes en situacions d´aprenentatge, segons un enfocament formatiu. Debut a la manca d´avaluació i planificació de l´estil docent de les mestres.

-Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball. Penso que si a l´escola es treballés més per competències (com altres centres) es podria dur a terme aquest element, però en el meu centre no es contempla, ja que la visió de l´infant és que “encara són massa petits...”

-Treballar en equip, en quant a dirigir reunions, o fer front a crisis o conflictes entre persones. Per ventura, quan jo formi part d´un equip docent tindré l´oportunitat, enguany no s´ha donat el cas.

-Participar en la gestió de l´escola, en general, aquesta competència, per a una practicant és difícil, ja que si topes amb un centre poc reflexiu i innovador, i les creences dels mestres no són compatibles, dèbilment es podrà dur a terme. Hauré d´esperar a les properes pràctiques, o quan formi part d´un equip docent.

-Emprar les noves tecnologies amb els infants. En el meu cas particular, a l´escola no hi havia possibilitat d´explotar els potencials didàctics o emprar instruments multimèdia en l´ensenyança.

En definida, he après moltes coses, he desenvolupat moltes competències professionals, però considero que en l´experiència de les pràctiques en el meu centre de 0-3, m´han mancat algunes que espero desenvolupar els propers anys.

I durant el procés d´e-a amb l´assignatura de Reflexió i Innovació, he pogut conscienciar-me que hi ha molta tasca a fer, a no deixar-me dur per les males influències o estancaments d´actituds professionals, que per desgràcia he pogut vivenciar.

En general, estic molt contenta pels aprenentatges adquirits en aquesta etapa, encara que considero que em queda molt per aprendre.

En aquesta entrada he treballat les següents competències:  2.1, 2.2, ja que he identificat els meus punts forts i febles en quant a les meves capacitats i competències professionals, identificant les pròpies creences i concepcions, contrastant les creences personals amb les pràctiques i activitats observades al centre. I a més, 1.2., perquè reflexiono sobre els elements que porten a una bona actuació professional.

Autovaloració del nostre Projecte i proposta de millores.

El nostre projecte de millora consisteix en treballar l’art a l’escola infantil, mitjançant activitats adaptades als diferents nivells maduratius dels infants del primer cicle. A més, incorporant la utilització de material natural i reciclat.

Reflexionant sobre el projecte, considerem que la planificació que hem dut a terme, per tal de programar una unitat didàctica, que a més, reculli els tres eixos transversals de l’art (música, escultura i puntura), ens ha quedat molt bé. Ja que es veu que es poden treballar aquests tres, en els tres trimestres escolars. Encara que nosaltres no els hem dut a terme, ja que el nostre període de pràctiques va començar en el segon trimestre. Però aquest es podria treballar altres anys.

Les dificultats, les barreres i les debilitats que hem trobat a l´escola ens han fet valorar els següents punts sobre el nostre projecte:

• La nostra motivació no ha bastat per motivar a les altres Mestres.
• Manca una avaluació per part de les Mestres, inicial, formativa i final.
• No s’ha tingut en compte el projecte d’art, tant sols activitats soltes.
• La falta de recursos econòmics han fet que no poguéssim documentar tots els projectes realitzats: no ens deixaven imprimir.
• La falta de costum dels nens a treballar de manera poc dirigida, ha fet que els infants no hagin pogut expressar totalment la seva creativitat i autonomia.
• Manca de comunicació i d´interès entre les docents cap al nostre projecte, fins a la meitat de les pràctiques, les mestres no sabien exactament en què consistia. Aquest ens va ser demandat per la direcció del centre, no per les educadores.

Algunes de les propostes de millora que se’ns han acudit una vegada finalitzat el treball, són les següents:

·         Tenir una major comunicació amb les mestres del centre, per tal de fixar millor els objectius de cada activitat artística.

·       Treballar amb els infants de manera més lliure, que no puguin triar el color de la pintura, o l´estri per manipular, pensem que no és l´enfocament més oportú.

·   Convèncer a l´equip docent que els infants s´han d´embrutar per aprendre, experimentar, gaudir i créixer. La tasca, pre i post, de les activitats artístiques no és tan complicada.

·    Canvi  de mentalitat en general, ja que pensem que aquesta afecta desfavorablement en tots els àmbits.

En aquesta entrada hem treballat les competències 1.2, 5.2, perquè hem reflexionat sobre els elements que porten a una bona actuació professional, i a més, hem justificat i contextualitzat el nostre projecte de millora a partir de l´anàlisi de necessitats, identificant els problemes.

Els meus aprenentatges en relació als projectes, bones pràctiques i documentals d´altres companys.

A continuació, comentaré i reflexionaré sobre el què he après observant els demés projectes.

1)    Des de MENORCA, l´escola Fort de Leau: Projecte de millora, el pati.

Penso que el pati és un tema molt sol·licitat per les escoles d´infantil, ja que és un espai exterior on hi passen molt de temps els infants durant la setmana. I a més, són espais fantàstics però que estan desaprofitats. La disposició dels materials que s´hi trobin en aquests, per jugar, afavoriran molt d´aprenentatges oblidats (motrius, de descoberta, de relacions, etc.) Crec que el pati és més important del que pareix, ja que propiciar joc és créixer jugant. S´hauria de tenir cura dels materials que empraran, si són els típics d´un parc, de plàstic, o de fusta, etc. Cada petit detall compta perquè l´infant no deixa d´aprendre, en cap moment espontani o dirigit. És un tema per a la reflexió dels docents, ja que moltes de vegades es dediquen a vigilar que no es facin mal, però s´hauria de prendre consciència que el joc espontani és una gran font d´aprenentatges. Per tant, la distribució, les joguines, la quantitat, el temps, etc., són molts de requisits que s´han de planificar.

                               

2)    Des de MENORCA, l´escola Fort de Leau: Bona pràctica, l´hort.

Totes les escoles que disposen d´un hort tenen molta sort, però s´han d´aprofitar bé tots els aprenentatges que es poden dur a terme gràcies en aquest. El desdoblament del grup-classe afavoreix l´experimentació i el descobriment, l´observació dels éssers vius, les transformacions, els canvis, la responsabilitat que pren l´infant, etc., són excel·lents si es poden dur a terme dintre l´escola mitjançant un hort. També penso que a partir d´aquest es poden esdevenir aprenentatges més significatius dintre de l´aula amb les converses, de l´alimentació saludable, d´on surten les fruites, les verdures, les flors, etc. La col·laboració dels membres del centre és fonamental, i també la continuïtat, per tal, d´aconseguir un objectiu a llarga durada: prendre consciència del respecte i la cura del medi ambient.

3)    Des de MALLORCA, l´escoleta d´Esporles: Projecte sobre la figura de la mestra, rols i models d´actuació.

Aquest projecte m´ha paregut un tema delicat, que ha proposat el propi centre, analitzat per les practicants. És molt bo que un equip docent es plantegi si ho fan bé o no, però penso que les practicants poden aprendre moltes coses observant a les seves tutores, però haver d´avaluar o analitzar les conductes, pareix comprometedor. Penso que els rols de les mestres són fonamentals pels infants, ja que segons el seu model d´actuació, les seves creences, les seves actituds, les seves estratègies, etc., repercutiran al desenvolupament dels alumnes. Per tant, qualsevol persona que es dedica a treballar amb infants, ho hauria de tenir ben present, ja que l´etapa infantil és molt sensible i pot tenir repercussions greus.

                                                    

4)    Des de MALLORCA: Una bona pràctica, el racó del moc.

Aquesta pràctica és molt adient en aquesta etapa, ja que, com vaig comentar al blog de na Sandra, és perfecta per afavorir l´autonomia dels infants. Penso que un racó a l´aula és un lloc ideal per aprendre, gràcies a la continuïtat de cada dia. A més, disposar d´un mirall afavoreix a la construcció de la identitat i de la imatge de l´infant, aspectes fonamentals per a un bon desenvolupament integral. Crec que és una manera molt senzilla i barata pels aprenentatges dels alumnes.

                                            

5)    Des de MALLORCA. Escola de Sencelles: Documental de canvi de bolquers.  D´un moment ordinari a extraordinari.

M´ha agradat molt l´escola en general, segons les experiències de les meves companyes de pràctiques. I penso que el documental està molt bé per conscienciar-nos que la pràctica rutinària del canvi de bolquers es pot fer d´una manera pedagògica, i no tan sols higiènica. És un moment d´intimitat, de respecte i de calma, que pot afavorir (segons les estratègies de la mestra) a l´autonomia, el vincle afectiu i la interacció individualitzada. També, anticipar l´acció verbalment i corporalment, ajuda a l´infant a situar-se en l´espai. Penso que són aspectes imprescindibles en l´educació infantil. Em quedo amb aquesta frase: “l´infant és autònom si li donem l´oportunitat”...

6)    Des d´EIVISSA. Els documental: Infants amb N.E.E.

Penso que és un tema important per a una comunitat educativa inclusiva, per desgràcia, hi ha pocs recursos des de les administracions. En primer lloc, per a una família amb un infant amb alguna necessitat educativa especial, en l´escolarització ja hi troba traves. En segon lloc, l´adaptació de l´escola, l´aula i els materials, requereixen l´esforç per l´equip docent. I per tercer, els recursos humans són pocs. En aquest tema hi entren en lloc molts de punts que s´han de tenir en compte, per tal de comptar amb una educació de qualitat: la ràtio, l´organització, els desdoblaments, els recursos humans, les adaptacions, i l´atenció equitativa a tots els alumnes. Penso que un bon docent no ho pot aconseguir sol, necessita l´ajuda compartida i coordinada d´altres membres de la comunitat, i sobretot, tenir una actitud positiva i ètica.

Per concloure, voldria donar les gràcies als autors d´aquests projectes que ens han obert un poc més els ulls cap a una mirada reflexiva de l´educació infantil.

En aquesta entrada he treballat les següents competències: 1.2, 1.3, 5.1.

He pogut reflexionar sobre els elements que porten a una bona actuació professional, accedint i revisant altres experiències per tal d´ampliar la meva formació, i reflexiono sobre els projectes de millora i bones pràctiques d´altres companys.

Recerca en xarxa de Plans de Millora en el primer cicle d´infantil (0-3).

En aquesta entrada he posat 3 links per mostrar alguns exemples de plans de millora, cercats per internet. De cada un d´ells explico el que més m´ha agradat i al final faig una petita reflexió conjunta.

http://www.mejoratuescuelapublica.es/index.php/buenas-practicas/ensenanzas/infantil/839-pequenos-gestos-grandes-aportaciones

M´ha agradat aquest projecte perquè els objectius generals que planteja són molt bons i que poden tenir una llarga durada. Aquests són treballar en equip davant la necessitat d´un canvi de mentalitat d´una societat materialista i individualista, a més, oferir una experiència educativa que desenvolupi una actitud emocional positiva pel contacte amb la natura i les persones.

http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

Aquest projecte de millora també m´ha paregut bastant bo perquè penso que és un tema que de vegades es passa per alt, és el traspàs del primer cicle al segon d´infantil. A més, les propostes que explica són senzilles i adequades, sempre mantenint una coherència entre l´escoleta i l´escola. Cal recordar que el període d´adaptació és un canvi per part dels infants, les famílies i les mestres, i per tant, si es treballa amb uns objectius clars i ben planificats se n´afavoreixen tots. La implicació de les famílies en aquestes propostes també afavoreix la millora d´aquest projecte.

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500000892517&name=DLFE-194444.pdf

En aquest link he trobat un projecte de millora d´un centre d´Alacant que m´ha paregut molt interessant i molt complet. Us convido a veure´l perquè està ben estructurat, definit i planificat. Sobretot per a l´etapa de 0-3, on la comprensió i l´expressió pertanyen a una àrea important, la competència lingüística, a on planteja una metodologia aplicable a qualsevol escola d´infantil. Per exemple, parla dels recursos de la conversa, amb una temporització adient per aquestes edats (10 minuts aproximadament), sobre temes d´interès pels infants, emprant els contes, diaris, notícies, fotografies, etc. A més, es té en compte les noves tecnologies (cosa que no disposen totes les escoles), com les pissarres digitals i altres recursos, que considero que formen part d´un projecte d´innovació. El més important és l´objectiu general que diu: “millorar la qualitat d´ensenyança”.

Conclusions: Penso que qualsevol projecte de millora té la finalitat de canviar alguna cosa per tal de millorar, i una de les coses més importants és l´actitud de l´equip docent que hi ha darrera de qualsevol projecte. Per desgràcia, encara avui en dia ens trobem amb mentalitats estancades al canvi, on la inèrcia afecta a part del col·lectiu. Espero que els futurs mestres tinguin la capacitat i la consciència ètica de treballar de la millor manera possible.

En aquesta entrada he treballat les següents competències: 1.3, 5.3, 5.4, perquè reviso altres blogs, i en la xarxa, per tal d´ampliar els meus coneixements, cerco informació en relació amb el projecte de millora, aportant exemples, així com preveig els obstacles i les resistències en l´aplicació d´un projecte de millora.

Projecte de millora

El nostre projecte de millora consisteix en treballar l´Art a l´escola infantil, mitjançant activitats adaptades als diferents nivells maduratius dels infants del primer cicle.

La temàtica d´aquest projecte ha estat triada pel centre, d´acord amb la tutora de la UIB, especialitzada amb les arts plàstiques. Cal dir que, per a totes les components d´aquest projecte, la realització d´aquest ha estat satisfactòria, agradable i entretinguda.

Un dels primers canvis que vam introduir al centre és el fet d´emprar materials naturals i reciclats, per tal d´aprofitar els objectes quotidians per a realitzar expressions artístiques. Un dels objectius que cerquem amb aquest projecte és el de conscienciar a tota la comunitat educativa de la importància de la cura pel medi ambient, d´aquí l´aprofitament dels objectes quotidians que trobem a l´abast de qualsevol família amb pocs recursos econòmics.

Les components del grup:

Mar Mas, Aida García, i nosaltres que exposem el nostre projecte al blog, Lourdes Parpal i Elena Rexach.

Hem planificat activitats artístiques que hem ordenat a través d’una unitat didàctica anual, definint activitats per a tot el curs escolar. Hem exposat les diferents activitats dividides en els tres trimestres escolars. En el primer trimestre ens hem centrat amb la música, al segon l´escultura i al tercer la pintura.

Un altre canvi important és el fet d’exposar els treballs realitzats pels infants, aprofitant la grandària de l’entrada del centre. Aquests treballs s’exposen amb l’objectiu de fer-los visibles a totes les famílies. A més, els hem documentat amb plafons, per tal que les famílies puguin observar quin material s’ha utilitzat, quins objectius es perseguien amb l’activitat i què han treballat els infants.

Durant el temps de realització de les nostres pràctiques hem dut a terme algunes de les activitats preparades. A continuació posarem imatges d´alguns exemples de les activitats realitzades amb els infants:

-       Pintura i estampació de fruites i verdures:

Escultures amb materials reciclats o naturals:

Pintar amb estris naturals

Justificant el nostre projecte d´art, podríem dir que des del currículum d´infantil, es veuen reflectides moltes de les necessitats que tenen els infants per descobrir el món. L´art és un ric món ple d´aprenentatges, des de la música, les textures, els materials, les formes, els volums, etc. A més, pensem que també és una manera d´integrar a qualsevol infant amb discapacitat o la multiculturalitat.

Per a concloure, nosaltres pensem que hi ha moltes altres millores que es podrien fer en aquest centre, per ventura més importants, abans d´aplicar activitats artístiques, així com una millora col·lectiva de la implicació de les mestres, millora de la pròpia motivació, reflexió autoavaluativa, planificació del treball en general, els materials quotidians, etc. 

Altres activitats desenvolupades:

 Plafons de documentació

Experimentar amb materials reciclats:

Competències treballades:

5.2. ->  Tinc molt clar que aquesta millora que realitzem al centre no és la més urgent al centre, però la fem perquè és la que, des del centre i la UIB, ens han demanat. 

5.4. -> Puc preveure que aquest projecte de millora no l'utilitzaran com a part integrada  del centre, per ventura algunes activitats. La falta de motivació de les mestres fa que treballin el mínim. 

              

Ampliant les meves competències, segons Perrenoud.

En aquesta entrada voldria tornar a valorar el meu nivell competencial i reflexionar sobre les millores que he fet (durant aquests 3 mesos de pràctiques) segons les competències de referència que ens proposa Perrenoud.  

1.    Organitzar i animar situacions d´aprenentatge.

En el meu centre, 0-3 anys, els aprenentatges bàsics són l´autonomia en quant a la higiene i l´alimentació. Per tant, jo col·laboro amb aquests, i actualment estam en el procés del control d´esfínters d´aquells infants que encara no ho tenen. Recordo als infants que han de dir que tenen “pipí”, els acompanyo a l´orinal i els felicito quan ho fan bé.

2.    Gestionar la progressió dels aprenentatges.

L´observació constant amb les millores dels infants forma part del meu dia a dia, com per exemple, observar com un infant de cada dia és més autònom a l´hora de penjar la seva jaqueta, rentar-se les mans, el moc, etc. I per tant, l´avaluació forma part d´aquesta observació.

3.    Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació.

A la meva aula són 18 alumnes (2-3 anys) i el grup és heterogeni, i sempre tenim cura d´intercanviar els petits grups entre els nins i nines, i els més grans amb els més petits. D´aquesta manera s´aconsegueixen més aprenentatges.

Hi ha un infant que és molt “mogut”, normalment necessita més ajuda per dinar, fer-lo que es segui a la seva cadira, que escolti o que no molesti als altres, ...jo intento integrar-lo el màxim possible perquè no es rompi la dinàmica de classe.

4.    Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en els seus treballs.

Quan els infants han realitzat una activitat, un dibuix per exemple, ho exposem al plafó i els fem observar, per tal que pensin, i jo de vegades, inicio una petita conversa amb ells perquè valorin el seu treball i els dels seus companys.

5.    Treballar en equip.

Penso que sí estic treballant en equip, per una banda amb les altres practicants fent el projecte de millora del centre, i per l´altra banda, ja em sento integrada com una més a l´escola, treballant amb la meva tutora, com si fóssim una parella educativa. Per ventura, com tenim la mateixa edat, hem creat un bon clima de companyes.

6.    Participar en la gestió de l´escola.

En el meu cas, aquesta competència no la puc desenvolupar perquè la gestió la duu a terme l´equip docent, podria dir-se que si col·laboro en la participació de tots els alumnes amb el mateix protagonisme.

7.    Informar i implicar als pares.

Quan els pares acompanyen als seus infants a l´escola, és un moment on sí he pogut tenir l´oportunitat de parlar dels seus fills, per exemple: ha après a llevar-se les sabates sol, i no vol que l´ajudem, això està molt bé.

8.    Utilitzar les noves tecnologies.

L´única cosa que faig servir és la càmera de fotos, ja que al centre no disposen de cap altre recurs tecnològic.

9.    Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió.

En el meu centre hi ha multiculturalitat, i es treballa de manera molt natural, jo treballo sense cap mena de discriminació cap als infants, ni cap a les famílies. Penso que és molt important no etiquetar a un infant perquè el seu pare o mare sigui d´una manera distinta. He desenvolupat el sentit de la responsabilitat en molts d´àmbits.

10.  Organitzar la pròpia formació contínua.

Penso que estic organitzant la meva pròpia formació, a les pràctiques de l´escola, en el treball en equip del projecte, i amb les altres assignatures de la UIB, tot ajuda a millorar els meus coneixements i a posar-los en pràctica. També m´ha ajudat a seguir un horari a casa, per tal de seguir treballant.

Cal tenir en compte que, encara, em queda 1 mes per acabar les pràctiques, per tant, em veig encoratjada per acabar d´assolir totes les competències, o al menys intentar-ho!

Les competències que he emprat en aquesta entrada han estat la 1.2 i la 2.1 perquè continuo amb el meu treball autònom i també reflexiono sobre els meus aprenentatges, així com en l´adquisició de les competències necessàries per a ser un bon docent.

Una experiència inoblidable!

Voldria compartir una experiència inoblidable per a mi i pels infants: La visita a l´Aquarium de Palma.

A la meva escoleta es realitzen sortides a l´entorn proper, més o manco un pic al mes, passegem al voltant de l´escola, pel barri, el parc, i..un divendres vam anar d´excursió amb autocar. 

Els infants van disfrutar de tot el camí, dintre del vehicle, i sobretot, de veure els animals!

La meva mirada es centrà en les seves cares de sorpresa, d´il.lusió i descobriment. Poder veure el món a través dels ulls de l´infant és molt més gratificant. La màgia els envolta i es contàgia. 

Penso que descobrir, experimentar i gaudir en primer pla és fantàstic per aprendre coses noves. Per ventura, els infants no saben de quina espècie exacta és un animal aquàtic, però els hi va despertar el seu interés (aspecte fonamental pel seu desenvolupament integral).

He triat aquestes fotografies per tal de no incomplir la Llei de Protecció Dades dels Menors, on no es desvetlla la identitat de ningú.


 Espero que us agradi aquesta experiència...

La bona pràctica

La Psicomotricitat al primer cicle d´Infantil.

Aquesta és una bona pràctica que realitza tot el centre, és a dir, cada dia de la setmana ho fa una classe diferent (des del nadons fins al nins/-es de 3 anys). Hi ha un total de 4 classes: una aula de 0-1, una aula de 1-2 i dues aules de 2-3.

El centre té una sala específica de Psicomotricitat que es pot adaptar a tots els nivell requerits pel primer cicle, per tant, l´espai és adequat perquè té el materials necessaris per a realitzar la Psicomotricitat per diferents nivells maduratiu. A més, aquesta pràctica es realitza entre les 10-10:15h fins les 11h, per tant, està integrada dintre la jornada escolar i no es veu com una activitat extraescolar. Es té en compte les necessitat dels infants, on l´espai i el temps s´adapten a ells.

Els objectius d´aquesta bona pràctica són molts i es van canviant segons les sessions i les aules, però per uns objectius generals que s´aplica a tots els nivells són: estimular la psicomotricitat fina i gruixada, i afavorir el desenvolupament del joc espontani  de l´infant.    

Penso que realitzar una bona pràctica de Psicomotricitat, es pot contemplar dintre de l´Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal, que apareix al currículum d´Infantil. Aprofitar un espai i uns materials idonis per explorar-se mitjançant el joc i el moviment ajuda a incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i la interacció amb els altres. També a conèixer i representar el propi cos, descobrir les seves possibilitats d´acció i d´expressió, coordinant i controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el moviment, el to i la postura.

Hi ha diversos fonament teòrics que ens expliquen la riquesa d´una bona pràctica psicomotriu, així com en Bernard Aucouturier (França), creador dels fonaments teòrics-pràctics que sustenten aquesta pràctica.

INTERROGANTS, DILEMES I DUBTES... és tot el material realment adequat en aquesta sala?    Per a quin nivell és més idoni emprar matalassos de plàstic, de roba, teles, coixins tous i durs, rampes, espatllera? Ho controlen bé totes les mestres? Es prepara anteriorment la sala? Com disposen els segons jocs? Quan es sap que un infant està preparat per emprar l´espatllera? Un dilema que us proposo és si les mestres formades pel Mòdul de Formació Professional saben com disposar la sala, planificar la sessió, elegir els objectius i avaluar-los? Creieu que han realitzat un curs específic?

VALOR del centre: penso que si a l´escola es té la sort de tenir una sala de Psicomotricitat, s´ha d´aprofitar, i a la meva escoleta sí ho fan. A més, els infants gaudeixen d´aquesta experiència tan satisfactòria que crec que tota la comunitat educativa (mestres, pares, famílies, etc.) la identifiquen com a una bona pràctica de l´escola.

Pel contrari, podria anomenar algunes pràctiques que no es fan i que serien molt recomanables pels infants: els racons (són molt pobres i no els hi donen temps als infants per a que hi juguin), els ambients no hi tenen cabuda (per la disposició de les aules i els espais poc aprofitats o per la manca de planificació de les mestres) i els tallers conjunts amb les famílies (que serien una estupenda manera d´involucrar i d´integrar als pares, fent que els infants es sentissin orgullosos i ampliant les seves interaccions).

En aquesta entrada penso que he treballat les competències 3.1, 4.1, perquè em faig preguntes sobre el què he observat quant al funcionament del meu centre, sobre les bones pràctiques; i també perquè identifico els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme al centre.

Bones pràctiques a 0-3

En aquesta entrada parlaré de les bones pràctiques que es poden veure a les aules de 0-3. Qualsevol experiència enriquidora, plena de descobriments pels infants, amb una bona organització d´espais, materials, ambients,..., ens pot aportar bones idees per posar en pràctica a les nostres aules.

A continuació identificaré 3 exemples d´unes bones pràctiques, adjuntant el link perquè es puguin veure les imatges:

1)    Les taronges:

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/martorell/martotaronges.htm

Aquí podem identificar una bona pràctica perquè es veu com els infants experimenten, exploren, aprenen i gaudeixen amb una fruita, la taronja. Penso que les mestres han realitzat una bona tasca de preparació i planificació, ja que mitjançant aquesta experiència els infants poden estimular els seus sentits i la imaginació.

La bona pràctica, també la veig reflectida amb la continuïtat d´aquest “projecte” perquè es veu que els infants ja coneixen la taronja i la treballen en molts de sentits. No és una activitat aïllada, es fa un seguiment de com canvien les coses al pas del temps (en aquest cas, la pell es va secant i l´olor també canvia), cosa que penso que ajuda a l´infant a prendre nocions de les transformacions, ajudant al coneixement de sí mateixos i de l´entorn. Penso que la bona pràctica que fan aquestes mestres és interessant perquè s´aprofiten d´un recurs molt proper pels infants i econòmic per a l´escola. A més, la capacitat de realitzar diverses activitats (estampacions, eixugar la pell, molar-la, fer un mural, emprar-la com a colorant, etc.) amb una simple fruita és extraordinari, cosa que implica que amb coses senzilles es poden fer molts d´aprenentatges i descobertes. Considero que deixar als infants que manipulin i descobreixin per ells sols és molt profitós pel seu desenvolupament, ja que els hi ajuda a crear nous esquemes mentals de coneixements, s´estimulen els sentits i afavoreix a la motricitat, a la vegada que gaudeixen.

2)    Poder anar a beure aigua:

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

En aquest enllaç he trobat aquesta frase que m´ha agradat molt: “En el dia a dia res no és banal, res no és rutina” (article de Montse Fabrés a la revista Infància número 154, 2007.Barcelona) i si ho pensem bé, és veritat. Pels infants, les rutines són necessàries pel seu desenvolupament integral, però si ho disposem de manera atractiva i autònoma, per a ells és més un joc, on poden aprendre i experimentar amb activitats “rutinàries”.  Penso que aquesta és una bona pràctica perquè les mestres mostren confiança cap els infants, permetent que els seus alumnes s´enfrontin a reptes quotidians i emprin les seves pròpies estratègies per aconseguir un fi, beure aigua.

Aquesta pràctica afavoreix l´autonomia, el desenvolupament motriu i descobriment de la seva lateralitat. És molt senzill i profitós per l´infant en aquesta etapa.

És una llàstima que encara hi hagi escoles de 0-3 que encara no facin ús d´aquesta pràctica (sobretot a les aules de 2-3 anys) perquè significa que tenen una visió de l´infant com a incompetent.

3)    Espais i materials:

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

En aquest link he trobat molts d´exemples d´unes bones pràctiques perquè la cura de l´espai en Educació Infantil és importantíssim, així com d´uns bons materials. Darrera d´aquests hi ha una gran tasca de professionals preocupats per l´ambient de la seva escola. Els espais ben muntats proporcionen ambients, a on es reflecteix que a dintre d´una escola es viu i es creix. M´han agradat els ambient, els murals, els plafons, les obres d´art decoratives, coses que et conviden a quedar-te i coses que t´enduries a casa. A més, hem de pensar que els infants passen moltes hores a l´escola i necessiten sentir-se a gust, com a casa. El fet de tenir un sofà a una sala o al hall, afavoreix a les relacions, a crear vincles, interaccions espontànies plenes de riquesa pels infants.

També m´ha agradat el tipus de material emprat perquè ens mostra que de les coses naturals es poden fer meravelles i en aquesta societat consumista que vivim, ens hauríem de sortir de les joguines tan estructurades i estereotipades, que a la llarga creen problemes fomentant modes absurdes. Aquests materials es veuen encara a moltes escoles, per ventura recullen aportacions de pares, permetent entrar a l´escola joguines de plàstic (cotxes, motos, animals de Disney, de moda com na Dora, Hello Kitty, etc.), per tant, un projecte de millora per a unes bones pràctiques seria realitzar materials no estructurats del medi natural, reciclant allò que es troba a l´abast de tothom.

Us convido a retornar en aquest link perquè a cada pestanya hi ha moltes bones idees per a posar en pràctica a les nostres aules:

-          La natura: l´aigua, l´aire, la llum, la terra...

-          La creativitat i l´ambient: la documentació...

-          Els materials naturals: la carabassa, alls, pètals de rosa...

En definitiva, les bones pràctiques es poden veure reflectides amb les rutines, els espais, els ambients, els materials, la documentació, la programació, les experiències, les descobertes, els aprenentatges dels infants, ..., i això depèn de la capacitat, la predisposició, la creativitat, la imaginació i la reflexió d´un bon docent.

En aquesta entrada he treballat les competències 4.2, perquè identifico les bones pràctiques i les comparo amb altres pràctiques (com per exemple deixar que els infants beguin aigua sols), i la competència 5.2, perquè reflexiono sobre una millora a l´hora d´emprar materials naturals en vers de materials de plàstics, estereotipats, que fomenten models erronis.  

Comparant jornades

Parlant amb altres companyes i observant diversos blogs, i a més, observant un exemple d´un vídeo a classe d´una jornada d´una escola anglesa, puc deduir que hi ha algunes similituds i altres diferències.

La jornada d´una aula de 2-3 anys a Mallorca és molt distinta a la d´altres països, ja que nosaltres ens basem en el currículum d´infantil del 2008, on es prioritzen les rutines, els hàbits i l´autonomia. També en el coneixement de l´entorn i el descobriment del món proper.

Comparant les jornades entre diverses escoles de Palma, una pública i una privada, he pogut comprovar que les rutines són molt paregudes, per ventura a la pública són més rígides pels horaris, en canvi, a una privada hi ha més llibertat, cosa que es reflecteix sobre els infants. Comparant amb una cooperativa de Porreres i una pública de Calvià, coincideixen en quant als horaris i organització espai-temps.

Semblances: a primera hora joc lliure (sales multifuncionals), bon dia (qui ha vingut? Quin temps fa?), higiene, berenar, una hora aproximadament per realitzar una activitat dirigida (taller, experimentació, psicomotricitat, etc.), pati, higiene, dinar, higiene i migdiada (les que acaben l´horabaixa després fan joc lliure).

Diferències: són les metodologies emprades, la implicació de les mestres, la planificació que treballa la tutora, l´organització de l´espai i del temps i les estratègies que empren les mestres. A partir d´aquestes diferències, és on es veuen reflectides les bones pràctiques docents, i canvien molt d´unes a altres.

Reflexió: penso que el més important és pensar que l´infant pot, que és competent, que se li ha de donar temps per FER i PENSAR, que han de poder EXPERIMENTAR en primera persona, d´una manera significativa. Per tant, considero que unes millores que jo aplicaria a la meva escola (Calvià) serien realitzar activitats més profitoses pels infants, pensant amb els interessos d´ells, i sobretot, intentar que tots els nens siguin protagonistes i actius, amb una igualtat d´oportunitats (respectant els nivells maduratius dels infants).

Per exemple, hi ha escoles on es dedica cada dia un moment per conversar lliurement, d´aquesta manera es té l´oportunitat de conèixer millor a tots i cada un dels alumnes. Això seria una metodologia més constructivista, que considero més oportuna si es pretén que sigui l´infant el protagonista de l´acció, en definitiva de l´aprenentatge. A més, considero que realitzar el moment del protagonista fomenta autonomia, afavoreix a la construcció de la pròpia identitat (moltes de vegades oblidat o obviat pels mestres d´infantil) i ajuda al desenvolupament de l´infant. Una manera de posar-ho en pràctica, podria ser quan es fa el bon dia, que sigui cada dia un infant diferent, el que conti alguna cosa que ha fet, o alguna cosa que li agradi. També, pot ser l´encarregat de repartir els coberts aquell dia, o de dormir la migdiada amb la mascota de la classe. Són petits detalls, que aconsegueixen que l´infant es senti important, es torni més responsable i integrat, a la vegada que milloren diverses capacitats verbals, comunicatives, socials, motrius i psicològiques.

En definitiva, cada jornada pot ser igual o diferent, el que realment importa és ajudar a l´infant a recórrer el seu propi procés de multitud    d´aprenentatges que es viuen dia a dia a una escola, i fer que aquests siguin significatius, no tant sols basats en les rutines i els horaris imposats.

En aquest apartat he emprat les competències 1.3, 3.2 i 4.2 perquè he abstret informació d´altres companyes, vídeos i blogs per comparar jornades, he reflexionat sobre aquestes (vers l´organització, dinàmica o metodologia) posant exemples, i també, he pogut identificar i comparar bones pràctiques professionals.