Creences, reflexió i preguntes...

En aquest apartat explicaré, des del meu punt de vista, les creences que em transmet la meva mestra i tutora de pràctiques. Després, contrastant altres opinions, determinaré preguntes possibles, que se li podrien plantejar a la mestra, per tal d´ajudar-la cap a una reflexió.

A partir de l´observació descrita anteriorment del “bon dia”, una rutina que es realitza quasi cada dia a la mateixa hora i lloc, explicaré què em transmet i per què.

La mestra en aquest moment realitza unes accions molts estructurades: asseguda a una cadira petita, davant de tots els infants i mirant-los de cara. Per tant, les seves estratègies que desplega, en aquest moment, penso que són bones i ajustades. Ella comença a cantar la cançó del bon dia, amb l´entonació atractiva, la mirada en ells, a la vegada que gesticula amb les seves mans fent mamballetes. Penso que les creences de la mestra són, en aquesta acció, les d´una metodologia constructivista. És a dir, que fa als infants partícips d´aquesta acció, fent-los sentir protagonistes, i fent preguntes clares, donant temps (encara que poc) per respondre (és quan es passa llista a la classe), per exemple: qui és aquest nin? Ha vingut avui? Normalment solen contestar els mateixos (els més grans), però ella intenta demanar, un per un, el nom del seu company, per tal de fer-los parlar, i verbalitzar els noms propis. Però no considero que el seu model estigui basat en aquest enfocament constructivista, d´una manera que englobi tot el seu fer i pensar, a l´aula (ja que aquest moment dura 10-15 minuts al dia). Més bé és una norma burocràtica que s´ha adaptat, que ha hagut d´implantar a l´aula.

Comparant la seva actuació, amb altes moments, es veu que ella és directiva, i el nucli és ella. Ja que sembla una mestra que li costa fer canvis i que té una rutina molt marcada de les pràctiques. Com si les coses noves fossin molt complicades, posant excuses de manca de temps, i creences molt arraigades, com quan diu que el que fan ja funciona.

Però una cosa no lleva l´altra, poc emprar bones estratègies, sense tenir unes creences basades en una bona pedagogia activa.

Segons una conversa mantinguda amb ella, em va dir que pensava que els infants (de 2-3 anys) encara són molt petits i que haurien de jugar més lliurament perquè quan vagin al segon cicle ja faran moltes més feinetes. Penso que d´aquesta manera es volia justificar del per què no planifica gaire les seves accions i es basa únicament en les rutines i les programacions fixades pel centre. Cal recordar, que la tutora és de Formació Professional, i per ventura li falta aprofundir en les teories pedagògiques existents, ja que la seva tasca diària es basa en treballar pràcticament la higiene (rentar-se les mans), l´autonomia en l´alimentació, i poc més. La visió que té dels infants és que no són competents, per això, moltes de vegades es mostra molt directiva.

Per contrari, les meves creences són contradictòries amb les seves. Jo tinc una visió de l´infant molt distinta de la seva, penso que encara que s´estigui a primer cicle es podrien fer moltes més coses significatives per a ells. Que la seva descoberta del món fos més profitosa, en lloc de fer tantes fitxes sense sentit.

Per tant, tot això repercuteix en el dia a dia a l´aula. I els aprenentatges dels infants són molt lents. Sent un poc dura, diria que sembla més una guarderia que una escola d´infantil, a on l´assistència és lo primordial, deixant molts d´altres aspectes rellevants de costat, a l´ombra.

Contrastant altres casos, una companya em va explicar que quan la seva mestra, mentre realitzaven una activitat a classe, i veia que alguns infants s´aturaven i no mostraven interès (en els pocs minuts), ella automàticament ho retirava tot, sense deixar acabar als altres que sí gaudien fent allò. Donar per suposat un fet o una acció (estan cansats, no els hi agrada) amb un infant, no és el mateix amb tot el grup-aula. Pensant amb això, em vaig adonar que la meva mestra, també ho fa. Per tant, saber interpretar a un infant no és tant complicat, són les ganes que li posis tu. Per això, penso que les creences d´un mestre i la motivació repercuteixen totalment sobre la tasca diària a l´aula, en la planificació, en la dinàmica, en l´organització, en l´avaluació i en tots els aprenentatges que es deriven de l´escola infantil.

Com podria plantejar a la mestra que reflexioni per ella mateixa sobre la seva tasca? Doncs, demanat, per exemple:

-Quins objectius tens amb la realització del bon dia?

-Creus que es podria ampliar una mica més la conversa d´aquest moment?

-Quins són els aprenentatges que adquireixen els infants?

-Creus que ajuda més al reconeixement dels companys o afavoreix a la construcció de la identitat de cada infant?

-Consideres que realitzar aquest ritual sempre, durant tot el curs, de la mateixa manera avorreix als infants? En què els ajuda?

-I si a cada trimestre s´incorporés algun element nou durant aquest moment, no captaria millor l´atenció dels infants?

-Quines àrees curriculars creus que es treballen al ritual del bon dia?

...

En aquest apartat he treballat les competències 2.2, 4.1i 4.2 perquè identifico alguna de les meves creences, qüestiono sobre els marcs teòrics de les pràctiques i identifico bones pràctiques vers creences, comparant altres.  

Reflexió de com treballar les meves competències.

Reflexió sobre com penso treballar les meves competències amb l´ajuda del DAFO.

El DAFO és l´anàlisi d´una situació, actuació, professionalitat, etc., fonamentat per les Debilitats (part interna), Amenaces (part externa), Fortaleses (part interna) i Oportunitats (part externa).

Segons la meva autovaloració de competències, creences sobre l´Educació Infantil i amb el coneixement de mi mateixa, reflexionaré sobre quines estratègies he de millorar.

1.     Autonomia en l´aprenentatge.

En quant a l´organització penso que he de millorar l´administració del temps. Revisar i consultar més documentació, altres blogs, contrastació amb la teoria estudiada. A partir d´ara em faré un horari de treball.

2.    Procés d´aprenentatge.

Segons els meus punts febles, crec que hauria de trobar més moments dintre de l´aula per poder posar-los en pràctica. De vegades, és difícil, perquè trobar situacions on et sents insegur et posen en alerta, i això fa que les evitis. He de ser capaç d´aprendre a afrontar les meves pors.

3.    Anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre.

Aquest apartat, per a mi, em resulta més senzill, mitjançant l´observació, puc reflexionar sobre les bones pràctiques, organització de l´espai i temps, l´actuació de l´equip docent. El més complicat, és dur-ho a terme per un mateix.

Segons les meves creences, per les vivències i experiències anteriors, pensava que totes les persones que es dediquen a l´Educació Infantil, ho feien perquè de veritat ho desitjaven. Malauradament, he comprovat, de primera mà, que hi ha molts de docents “cremats”, desmotivats, etc., cosa important que repercuteix en tots els sentits. Personalment considero que és una llàstima, perquè sé que aquests fets perjudiquen el bon ensenyament i aprenentatge que es puguin donar a qualsevol aula. No em deixaré dur per la seva corrent passiva.

4.    Anàlisi i reflexió sobre els processos d´ensenyament-aprenentatge.

Segons els marcs teòrics estudiats, i les expectatives que m´havia plantejat abans de començar les meves pràctiques, pensava que podria aprendre moltes coses com a practicant, i veuria bé el procés de l´infant quan aprèn. Però no ho estic veien, això m´ha descol·locat, ha romput amb les meves creences, però no amb els meus coneixements. Per tant, puc deduir que són les creences que em transmet la meva tutora d´aula, que contrasten amb les meves. No voldria criticar negativament la seva tasca, però considero que els infants poden aprendre molt més, però manca implicació per part de la mestra. Jo voldria fer més, però no sé com fer-ho, ja que som la practicant i no la mestra.

5.    Reflexió sobre el procés de millora.

Penso que és un punt delicat quan parlem d´una millora de l´equip humà. Per exemple, si fos un ambient de treball (un racó de joc), que no funciona bé, o que no aporta cap aprenentatge, o que està mal distribuït, etc., seria més fàcil canviar-ho. Es desmunta per complet i es refà un de nou, adequat i adaptat a l´edat dels nens. Però quan parlem que la millora seria fent un canvi d´actitud, jo no em veig en coratge. I a més, aquest punt m´afecta perquè hi ha coses que veig que  no m´agraden, però en la meva posició què puc fer?

En aquest apartat he treballat les competències 2.5, i 3.1, perquè exposo un dilema (què fer quan l´actitud d´una mestra no t´agrada?) i reflexiono sobre el funcionament del centre.

Descripció d´una observació a l´aula

DESCRIPCIÓ D´UNA OBSERVACIÓ REAL A L´AULA

El moment del bon dia, a l´aula de 2-3 anys.

Cada matí els infants de la meva aula realitzen el bon dia. Tots coneixen el lloc indicat, l´estora. Quan la tutora, després del berenar, diu als infants:

-Anem a fer el “Bon dia”, tots a l´estora.

Els nins i nines corren cap a l´estora, uns més lents i uns més ràpids, però es seuen tots mirant cap al plafó que hi ha a la paret, on hi posa BON DIA, i que hi ha una escola i una casa. Aquestes estan realitzades amb cartolines de colors i plastificades, a més, hi ha uns velcros on es ferren les fotografies del infants.

La tutora asseguda agafa una petita cistella on hi guarda totes les fotografies dels seus alumnes, aquestes també hi duen un velcro. I a partir d´aquí, comença el ritual.

Es canta la cançó del bon dia:

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(a la vegada fa mamballetes, de dalt cap a baix, i a la inversa, amb un to de veu normal).

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(aquesta vegada amb el to de veu més suau, captant encara més l´atenció i l´interès dels infants).

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(seguint amb les mamballetes, i pujant molt més el to de veu).

Quan la tutora canta, els infants també ho fan. Alguns es saben bé la lletra i la repeteixen, d´altres miren curiosos i fan mamballetes, i també riuen.

A continuació, la mestra passa llista amb les fotografies, mostrant-les una a una i dient:

-Qui és aquest nen/-a? Ha vingut avui?

Alguns infants contesten el nom del seu company, ho pronuncien bé, encara que     d´altres, simplement repeteixen el que han sentit. De seguida, l´infant de la fotografia s´aixeca de l´estora i es dirigeix a la mestra que li dóna la seva foto perquè la col·loqui al plafó (a l´escola perquè sí ha vingut a classe). Aquest procés es fa amb tots els infants, i quan apareix una foto d´un infant que no hi és, un dels companys (elegit per la mestra) s´aixeca i col·loca la foto al plafó (en aquest cas a la casa perquè no ha vingut).

Durant aquest moment, els infants asseuen, escolten, canten, observen, identifiquen els companys amb les fotografies i verbalitzen els seus noms. Normalment dura entre 10-15 minuts. 

Aquesta pràctica és molt habitual a l´educació infantil perquè ajuda a la construcció de la identitat, es crea una pertenença al grup-classe, s´estableixen connexions entre els infants. És una dinàmica activa i constructivista. A més, es posen en marxa les estratègies de la mestra i repercuteixen en força cap a les capacitats del nens/-es. Personalment, considero que el moment del bon dia, o la conversa, és el motor de l´aula. Hauria de ser una pràctica "obligatòria" dins una aula d´Infantil, ja que ajuda al desenvolupament dels infants, tant verbalment, afectivament i competencialment.

Etiqueto aquesta descripció amb les competències 1.2., 1.4., perquè he pogut vivenciar una bona actuació professional i reflexionar sobre la importàcia d´aquest moment, segons les teories estudiades.