Creences, reflexió i preguntes...

En aquest apartat explicaré, des del meu punt de vista, les creences que em transmet la meva mestra i tutora de pràctiques. Després, contrastant altres opinions, determinaré preguntes possibles, que se li podrien plantejar a la mestra, per tal d´ajudar-la cap a una reflexió.

A partir de l´observació descrita anteriorment del “bon dia”, una rutina que es realitza quasi cada dia a la mateixa hora i lloc, explicaré què em transmet i per què.

La mestra en aquest moment realitza unes accions molts estructurades: asseguda a una cadira petita, davant de tots els infants i mirant-los de cara. Per tant, les seves estratègies que desplega, en aquest moment, penso que són bones i ajustades. Ella comença a cantar la cançó del bon dia, amb l´entonació atractiva, la mirada en ells, a la vegada que gesticula amb les seves mans fent mamballetes. Penso que les creences de la mestra són, en aquesta acció, les d´una metodologia constructivista. És a dir, que fa als infants partícips d´aquesta acció, fent-los sentir protagonistes, i fent preguntes clares, donant temps (encara que poc) per respondre (és quan es passa llista a la classe), per exemple: qui és aquest nin? Ha vingut avui? Normalment solen contestar els mateixos (els més grans), però ella intenta demanar, un per un, el nom del seu company, per tal de fer-los parlar, i verbalitzar els noms propis. Però no considero que el seu model estigui basat en aquest enfocament constructivista, d´una manera que englobi tot el seu fer i pensar, a l´aula (ja que aquest moment dura 10-15 minuts al dia). Més bé és una norma burocràtica que s´ha adaptat, que ha hagut d´implantar a l´aula.

Comparant la seva actuació, amb altes moments, es veu que ella és directiva, i el nucli és ella. Ja que sembla una mestra que li costa fer canvis i que té una rutina molt marcada de les pràctiques. Com si les coses noves fossin molt complicades, posant excuses de manca de temps, i creences molt arraigades, com quan diu que el que fan ja funciona.

Però una cosa no lleva l´altra, poc emprar bones estratègies, sense tenir unes creences basades en una bona pedagogia activa.

Segons una conversa mantinguda amb ella, em va dir que pensava que els infants (de 2-3 anys) encara són molt petits i que haurien de jugar més lliurament perquè quan vagin al segon cicle ja faran moltes més feinetes. Penso que d´aquesta manera es volia justificar del per què no planifica gaire les seves accions i es basa únicament en les rutines i les programacions fixades pel centre. Cal recordar, que la tutora és de Formació Professional, i per ventura li falta aprofundir en les teories pedagògiques existents, ja que la seva tasca diària es basa en treballar pràcticament la higiene (rentar-se les mans), l´autonomia en l´alimentació, i poc més. La visió que té dels infants és que no són competents, per això, moltes de vegades es mostra molt directiva.

Per contrari, les meves creences són contradictòries amb les seves. Jo tinc una visió de l´infant molt distinta de la seva, penso que encara que s´estigui a primer cicle es podrien fer moltes més coses significatives per a ells. Que la seva descoberta del món fos més profitosa, en lloc de fer tantes fitxes sense sentit.

Per tant, tot això repercuteix en el dia a dia a l´aula. I els aprenentatges dels infants són molt lents. Sent un poc dura, diria que sembla més una guarderia que una escola d´infantil, a on l´assistència és lo primordial, deixant molts d´altres aspectes rellevants de costat, a l´ombra.

Contrastant altres casos, una companya em va explicar que quan la seva mestra, mentre realitzaven una activitat a classe, i veia que alguns infants s´aturaven i no mostraven interès (en els pocs minuts), ella automàticament ho retirava tot, sense deixar acabar als altres que sí gaudien fent allò. Donar per suposat un fet o una acció (estan cansats, no els hi agrada) amb un infant, no és el mateix amb tot el grup-aula. Pensant amb això, em vaig adonar que la meva mestra, també ho fa. Per tant, saber interpretar a un infant no és tant complicat, són les ganes que li posis tu. Per això, penso que les creences d´un mestre i la motivació repercuteixen totalment sobre la tasca diària a l´aula, en la planificació, en la dinàmica, en l´organització, en l´avaluació i en tots els aprenentatges que es deriven de l´escola infantil.

Com podria plantejar a la mestra que reflexioni per ella mateixa sobre la seva tasca? Doncs, demanat, per exemple:

-Quins objectius tens amb la realització del bon dia?

-Creus que es podria ampliar una mica més la conversa d´aquest moment?

-Quins són els aprenentatges que adquireixen els infants?

-Creus que ajuda més al reconeixement dels companys o afavoreix a la construcció de la identitat de cada infant?

-Consideres que realitzar aquest ritual sempre, durant tot el curs, de la mateixa manera avorreix als infants? En què els ajuda?

-I si a cada trimestre s´incorporés algun element nou durant aquest moment, no captaria millor l´atenció dels infants?

-Quines àrees curriculars creus que es treballen al ritual del bon dia?

...

En aquest apartat he treballat les competències 2.2, 4.1i 4.2 perquè identifico alguna de les meves creences, qüestiono sobre els marcs teòrics de les pràctiques i identifico bones pràctiques vers creences, comparant altres.  

Reflexió de com treballar les meves competències.

Reflexió sobre com penso treballar les meves competències amb l´ajuda del DAFO.

El DAFO és l´anàlisi d´una situació, actuació, professionalitat, etc., fonamentat per les Debilitats (part interna), Amenaces (part externa), Fortaleses (part interna) i Oportunitats (part externa).

Segons la meva autovaloració de competències, creences sobre l´Educació Infantil i amb el coneixement de mi mateixa, reflexionaré sobre quines estratègies he de millorar.

1.     Autonomia en l´aprenentatge.

En quant a l´organització penso que he de millorar l´administració del temps. Revisar i consultar més documentació, altres blogs, contrastació amb la teoria estudiada. A partir d´ara em faré un horari de treball.

2.    Procés d´aprenentatge.

Segons els meus punts febles, crec que hauria de trobar més moments dintre de l´aula per poder posar-los en pràctica. De vegades, és difícil, perquè trobar situacions on et sents insegur et posen en alerta, i això fa que les evitis. He de ser capaç d´aprendre a afrontar les meves pors.

3.    Anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre.

Aquest apartat, per a mi, em resulta més senzill, mitjançant l´observació, puc reflexionar sobre les bones pràctiques, organització de l´espai i temps, l´actuació de l´equip docent. El més complicat, és dur-ho a terme per un mateix.

Segons les meves creences, per les vivències i experiències anteriors, pensava que totes les persones que es dediquen a l´Educació Infantil, ho feien perquè de veritat ho desitjaven. Malauradament, he comprovat, de primera mà, que hi ha molts de docents “cremats”, desmotivats, etc., cosa important que repercuteix en tots els sentits. Personalment considero que és una llàstima, perquè sé que aquests fets perjudiquen el bon ensenyament i aprenentatge que es puguin donar a qualsevol aula. No em deixaré dur per la seva corrent passiva.

4.    Anàlisi i reflexió sobre els processos d´ensenyament-aprenentatge.

Segons els marcs teòrics estudiats, i les expectatives que m´havia plantejat abans de començar les meves pràctiques, pensava que podria aprendre moltes coses com a practicant, i veuria bé el procés de l´infant quan aprèn. Però no ho estic veien, això m´ha descol·locat, ha romput amb les meves creences, però no amb els meus coneixements. Per tant, puc deduir que són les creences que em transmet la meva tutora d´aula, que contrasten amb les meves. No voldria criticar negativament la seva tasca, però considero que els infants poden aprendre molt més, però manca implicació per part de la mestra. Jo voldria fer més, però no sé com fer-ho, ja que som la practicant i no la mestra.

5.    Reflexió sobre el procés de millora.

Penso que és un punt delicat quan parlem d´una millora de l´equip humà. Per exemple, si fos un ambient de treball (un racó de joc), que no funciona bé, o que no aporta cap aprenentatge, o que està mal distribuït, etc., seria més fàcil canviar-ho. Es desmunta per complet i es refà un de nou, adequat i adaptat a l´edat dels nens. Però quan parlem que la millora seria fent un canvi d´actitud, jo no em veig en coratge. I a més, aquest punt m´afecta perquè hi ha coses que veig que  no m´agraden, però en la meva posició què puc fer?

En aquest apartat he treballat les competències 2.5, i 3.1, perquè exposo un dilema (què fer quan l´actitud d´una mestra no t´agrada?) i reflexiono sobre el funcionament del centre.

Descripció d´una observació a l´aula

DESCRIPCIÓ D´UNA OBSERVACIÓ REAL A L´AULA

El moment del bon dia, a l´aula de 2-3 anys.

Cada matí els infants de la meva aula realitzen el bon dia. Tots coneixen el lloc indicat, l´estora. Quan la tutora, després del berenar, diu als infants:

-Anem a fer el “Bon dia”, tots a l´estora.

Els nins i nines corren cap a l´estora, uns més lents i uns més ràpids, però es seuen tots mirant cap al plafó que hi ha a la paret, on hi posa BON DIA, i que hi ha una escola i una casa. Aquestes estan realitzades amb cartolines de colors i plastificades, a més, hi ha uns velcros on es ferren les fotografies del infants.

La tutora asseguda agafa una petita cistella on hi guarda totes les fotografies dels seus alumnes, aquestes també hi duen un velcro. I a partir d´aquí, comença el ritual.

Es canta la cançó del bon dia:

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(a la vegada fa mamballetes, de dalt cap a baix, i a la inversa, amb un to de veu normal).

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(aquesta vegada amb el to de veu més suau, captant encara més l´atenció i l´interès dels infants).

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(seguint amb les mamballetes, i pujant molt més el to de veu).

Quan la tutora canta, els infants també ho fan. Alguns es saben bé la lletra i la repeteixen, d´altres miren curiosos i fan mamballetes, i també riuen.

A continuació, la mestra passa llista amb les fotografies, mostrant-les una a una i dient:

-Qui és aquest nen/-a? Ha vingut avui?

Alguns infants contesten el nom del seu company, ho pronuncien bé, encara que     d´altres, simplement repeteixen el que han sentit. De seguida, l´infant de la fotografia s´aixeca de l´estora i es dirigeix a la mestra que li dóna la seva foto perquè la col·loqui al plafó (a l´escola perquè sí ha vingut a classe). Aquest procés es fa amb tots els infants, i quan apareix una foto d´un infant que no hi és, un dels companys (elegit per la mestra) s´aixeca i col·loca la foto al plafó (en aquest cas a la casa perquè no ha vingut).

Durant aquest moment, els infants asseuen, escolten, canten, observen, identifiquen els companys amb les fotografies i verbalitzen els seus noms. Normalment dura entre 10-15 minuts. 

Aquesta pràctica és molt habitual a l´educació infantil perquè ajuda a la construcció de la identitat, es crea una pertenença al grup-classe, s´estableixen connexions entre els infants. És una dinàmica activa i constructivista. A més, es posen en marxa les estratègies de la mestra i repercuteixen en força cap a les capacitats del nens/-es. Personalment, considero que el moment del bon dia, o la conversa, és el motor de l´aula. Hauria de ser una pràctica "obligatòria" dins una aula d´Infantil, ja que ajuda al desenvolupament dels infants, tant verbalment, afectivament i competencialment.

Etiqueto aquesta descripció amb les competències 1.2., 1.4., perquè he pogut vivenciar una bona actuació professional i reflexionar sobre la importàcia d´aquest moment, segons les teories estudiades. 

Valoració de competències

Competències professionals.

Punt de partida envers les competències professionals i les que treballaran al Pràcticum i a l’assignatura.

Competències professionals.

1.      Som autònom en l´aprenentatge?

       1.1. Cerc i accedeix a dades i recursos existents a l´hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l´assignatura?

A l´hora de realitzar activitats i tasques, si no les sé fer per mi sola, cerco recursos existents, per tal d´aclarir els meu dubtes i realitzar una bona tasca.

1.2.Reflexió sobre una bona actuació professional.

En el meu cas particular, em considero autònom com a aprenent, però penso que encara necessito certa ajuda pautada. Normalment, em sol organitzar bé per realitzar les meves tasques. Si hi ha qualque tema en concret que m´interessi m´agrada aprendre´l ràpid, però si són coses que per sí mateix pareixen complicades em costa més i necessito ajuda i temps. Sempre estic disposta a aprendre i a escoltar els consells i les experiències dels més experts, perquè així comprovo que estic pel bon camí. Després em dic, sí és aquí on vull arribar, ja saps el què has de fer, i ho faig al meu ritme. Poc a poc i bona lletra, i si no em surt, demano ajuda. Generalment, em considero bastant exigent amb mi mateixa perquè sé que ho puc fer millor, i com som tenaç, i perseverant, a la fi, ho sol aconseguir.  Per tant, considero que com a un bon professional és millor treballar en equip perquè els altres et poden guiar, ajudar i compartir coneixements necessaris i aplicables al món laboral, i amb la pràctica del dia a dia.

1.3.Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d´ampliar la pròpia formació.

Des de l´inici de l´assignatura, reviso altres blocs per tal d´aprendre més, ja que per a mi, l´elaboració i desenvolupament del meu propi blog, ha suposat una tasca completament nova. Penso que és bo, aprendre dels altres, qui ja tenen més experiència.

1.4. Arribo a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com a la pràctica.

En procés... Però cal dir que, des que he començat les pràctiques veig moltes coses que no s´apropen a la teoria. En el meu cas particular, estic aprenent més el que no s´hauria de fer, ja que la meva tutora de l´aula té un estil docent poc desitjable.

2.      Reflexió sobre el propi procés d´aprenentatge.

      2.1. Identificació de punts forts i punts febles quant a les capacitats i competències professionals.

Competència d´organitzar i animar situacions d´aprenentatge: 

- Considero que si sé treballar a partir de les representacions dels alumnes. Per exemple, quan juguen amb qualque objecte, i representen una situació simbòlica o no, jo els hi continuo la seva idea, fent-los preguntes i treballant conceptes nous, segons el nivell maduratiu.

- Un punt feble, que tinc en aquest moment, al començament de les meves pràctiques, és crear la implicació en activitats d´investigació, i/-o en projectes de coneixement. Penso que podria ser perquè estic a una aula de 2-3 anys, i el seu nivell maduratiu és encara baix. 

Competència de treball en equip:

- Considero que sí tinc capacitat per afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals. Segons la meva experiència anterior, i sobretot, des que estic estudiant Educació Infantil, he millorat les meves habilitats per analitzar, reflexionar i planificar treballs en grup.

2.2. Identificació de les pròpies creences i concepcions; contrasto les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo al centre.

Interiorment sí ho faig, em falta expressar-ho públicament. En realitat, encara estic a un període d´anàlisi del centre i aula, considerant la tasca diària que es fa, i que, per el moment, no va amb les meves creences. 

2.3. Descripció d´allò que vull aprendre, els objectius que em proposo.

En procés.

2.4. Em faig preguntes relacionades amb el propi procés d´aprenentatge? (formació rebuda, formació futura...)

Algunes vegades sí. I una de les que més em faig, com així hi ha persones amb més mà per a les noves tecnologies que d´altres? Com puc millorar?

2.5. Recull dubtes i dilemes.

En procés. Hi ha un dilema ficat dins el meu cas, jo com a practicant, si veig que una mestra experimentada realitza una mala acció, què puc fer jo, sense ofendre a l´altra,  per mostrar que s´equivoca?

2.6. Argumento el què he fet i per què?

Considero que si perquè de tot hi ha una explicació argumentada, sinó es treballaria per impulsos. Encara em falten moltes argumentacions, però confio en explicar-les al llarg del curs.

2.7. Reflexiono sobre els meus errors i cerco maneres de millorar en la meva actuació professional.

Constantment penso, què he de fer per a millorar, però a les pràctiques encara estic començant. Un exemple seria, quan he de fer el canvi de bolquers de 4 ò 5 infants a la vegada, intent seguir un ordre, però és complicat. Primer els hi llevo els bolquers bruts, els assec a l´orinal, espero que facin les seves necessitats, i després, un per un, els hi he de posar el bolquer net. Encara som molt lenta, i els infants es cansen d´esperar asseguts. Em demano, com ho puc fer millor? Si la rapidesa no es bona amb els infants, quan hauria de ser un moment individual per a cada infant, es converteix en un estrès per a mi, i el puc transferir, sense voler, a ells.

3.      Analitzo i reflexiono sobre el funcionament dels centres d´Educació Infantil?

3.1. Em faig preguntes sobre el què he observat quant al funcionament del centre?

Sí, constantment em faig preguntes perquè la meva observació em fa pensar sobre com es podrien millorar molts d´aspectes que considero imprescindibles. Per exemple, per què dediquen tant de temps al joc lliure? I a la migdiada? Per què la tutora no té res planificat per avui? Com avalua la mestra aquesta activitat? Espontàniament em surten moltes crítiques constructives, que en la meva situació de practicant, m´he de guardar i reflexionar. En un futur podré aplicar-les a la meva aula.

3.2.Aportació de reflexions en quant a l´organització del centre.

En procés.

3.3. Contrasto allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

Mitjançant l´observació, he pogut comprovar que hi ha molts d´aspectes que passen per alt. Encara em queda un temps per acabar de perfilar.

4.      Analitzo i reflexiono sobre els processos d´ensenyament-aprenentatge.

4.1. Identificació dels marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l´aula.

He pogut comprovar que l´estil docent de la meva tutora és molt directriu. La seva metodologia es basa en les teories d´en Skinner, aplicant els reforços i càstigs amb els infants. Considero que aquesta pràctica és insuficient i antiquada. A més, també el pot veure el Modelatge, com ens explicava en Bandura: aprenentatge per observació i imitació. Que tampoc considero suficient. A més, les pràctiques que es duen a terme són majorment assistencials, d´higiene i alimentació (em sembla una guarderia, enlloc d´un lloc privilegiat pels aprenentatges i descobriments), suposo que es debut forçament a la formació bàsica de la tutora, que és del mòdul d´Educació Infantil. Es requereixen moltes pràctiques pedagògiques.

4.2.Identificació de bones pràctiques, comparacions.

Per el moment, estic reflexionant molt sobre aquest tema, ja que les comparo amb les experiències que em conten les meves companyes, o puc llegir als altres blogs, perquè per la meva pròpia experiència, ara només ho puc comparar amb la teoria, i de moment, estic aprenent molta part assistencial, d´higiene i alimentació, canvi de bolquers. Són hàbits i rutines molt importants, però penso que falten molts d´aprenentatges que es deixen de banda.

4.3. Elaboro hipòtesi de per què passa un fet concret a partir d´un recull d´informació.

En procés.

5.       Reflexions sobre el procés de millora.

5.1. Reflexiono sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.

En procés. Penso que encara estic recopilant dades, i que a mida que passi el temps seré capaç de realitzar les propostes de millora en cada situació.

5.2.Justifico i contextualitzo el projecte de millora a partir de l´anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.     

En procés.

5.3. Cerco informació en relació amb el projecte de millora i aporto referències bibliogràfiques.

En procés.

5.4. Preveig els obstacles i les resistències en l´aplicació del projecte de millora.

 De moment, amb les meves companyes de grup, estam pensant i analitzant, quins són els factors que ens poden obstaculitzar, però som conscient que gran part d´aquests són els humans, la falta de ganes, de motivació per part d´un equip docent, perquè penso que si realment es vol millorar una cosa, o situació, sempre hi ha una solució o aplicació. Tot depèn de la creativitat, i la il·lusió que s´hi posi en el projecte. Nosaltres ho estam realitzant amb molta motivació, però és una tasca compartida que precisa participació per part de l´equip docent.

Etiqueto amb les competències 1.2., 2.1, perquè penso que estic auto-valorant el nivell competencial, reflexionant sobre les bones actuacions professionals, contrastant la teoria apresa amb la pràctica.