Una experiència inoblidable!

Voldria compartir una experiència inoblidable per a mi i pels infants: La visita a l´Aquarium de Palma.

A la meva escoleta es realitzen sortides a l´entorn proper, més o manco un pic al mes, passegem al voltant de l´escola, pel barri, el parc, i..un divendres vam anar d´excursió amb autocar. 

Els infants van disfrutar de tot el camí, dintre del vehicle, i sobretot, de veure els animals!

La meva mirada es centrà en les seves cares de sorpresa, d´il.lusió i descobriment. Poder veure el món a través dels ulls de l´infant és molt més gratificant. La màgia els envolta i es contàgia. 

Penso que descobrir, experimentar i gaudir en primer pla és fantàstic per aprendre coses noves. Per ventura, els infants no saben de quina espècie exacta és un animal aquàtic, però els hi va despertar el seu interés (aspecte fonamental pel seu desenvolupament integral).

He triat aquestes fotografies per tal de no incomplir la Llei de Protecció Dades dels Menors, on no es desvetlla la identitat de ningú.


 Espero que us agradi aquesta experiència...

La bona pràctica

La Psicomotricitat al primer cicle d´Infantil.

Aquesta és una bona pràctica que realitza tot el centre, és a dir, cada dia de la setmana ho fa una classe diferent (des del nadons fins al nins/-es de 3 anys). Hi ha un total de 4 classes: una aula de 0-1, una aula de 1-2 i dues aules de 2-3.

El centre té una sala específica de Psicomotricitat que es pot adaptar a tots els nivell requerits pel primer cicle, per tant, l´espai és adequat perquè té el materials necessaris per a realitzar la Psicomotricitat per diferents nivells maduratiu. A més, aquesta pràctica es realitza entre les 10-10:15h fins les 11h, per tant, està integrada dintre la jornada escolar i no es veu com una activitat extraescolar. Es té en compte les necessitat dels infants, on l´espai i el temps s´adapten a ells.

Els objectius d´aquesta bona pràctica són molts i es van canviant segons les sessions i les aules, però per uns objectius generals que s´aplica a tots els nivells són: estimular la psicomotricitat fina i gruixada, i afavorir el desenvolupament del joc espontani  de l´infant.    

Penso que realitzar una bona pràctica de Psicomotricitat, es pot contemplar dintre de l´Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal, que apareix al currículum d´Infantil. Aprofitar un espai i uns materials idonis per explorar-se mitjançant el joc i el moviment ajuda a incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i la interacció amb els altres. També a conèixer i representar el propi cos, descobrir les seves possibilitats d´acció i d´expressió, coordinant i controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el moviment, el to i la postura.

Hi ha diversos fonament teòrics que ens expliquen la riquesa d´una bona pràctica psicomotriu, així com en Bernard Aucouturier (França), creador dels fonaments teòrics-pràctics que sustenten aquesta pràctica.

INTERROGANTS, DILEMES I DUBTES... és tot el material realment adequat en aquesta sala?    Per a quin nivell és més idoni emprar matalassos de plàstic, de roba, teles, coixins tous i durs, rampes, espatllera? Ho controlen bé totes les mestres? Es prepara anteriorment la sala? Com disposen els segons jocs? Quan es sap que un infant està preparat per emprar l´espatllera? Un dilema que us proposo és si les mestres formades pel Mòdul de Formació Professional saben com disposar la sala, planificar la sessió, elegir els objectius i avaluar-los? Creieu que han realitzat un curs específic?

VALOR del centre: penso que si a l´escola es té la sort de tenir una sala de Psicomotricitat, s´ha d´aprofitar, i a la meva escoleta sí ho fan. A més, els infants gaudeixen d´aquesta experiència tan satisfactòria que crec que tota la comunitat educativa (mestres, pares, famílies, etc.) la identifiquen com a una bona pràctica de l´escola.

Pel contrari, podria anomenar algunes pràctiques que no es fan i que serien molt recomanables pels infants: els racons (són molt pobres i no els hi donen temps als infants per a que hi juguin), els ambients no hi tenen cabuda (per la disposició de les aules i els espais poc aprofitats o per la manca de planificació de les mestres) i els tallers conjunts amb les famílies (que serien una estupenda manera d´involucrar i d´integrar als pares, fent que els infants es sentissin orgullosos i ampliant les seves interaccions).

En aquesta entrada penso que he treballat les competències 3.1, 4.1, perquè em faig preguntes sobre el què he observat quant al funcionament del meu centre, sobre les bones pràctiques; i també perquè identifico els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme al centre.

Bones pràctiques a 0-3

En aquesta entrada parlaré de les bones pràctiques que es poden veure a les aules de 0-3. Qualsevol experiència enriquidora, plena de descobriments pels infants, amb una bona organització d´espais, materials, ambients,..., ens pot aportar bones idees per posar en pràctica a les nostres aules.

A continuació identificaré 3 exemples d´unes bones pràctiques, adjuntant el link perquè es puguin veure les imatges:

1)    Les taronges:

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/martorell/martotaronges.htm

Aquí podem identificar una bona pràctica perquè es veu com els infants experimenten, exploren, aprenen i gaudeixen amb una fruita, la taronja. Penso que les mestres han realitzat una bona tasca de preparació i planificació, ja que mitjançant aquesta experiència els infants poden estimular els seus sentits i la imaginació.

La bona pràctica, també la veig reflectida amb la continuïtat d´aquest “projecte” perquè es veu que els infants ja coneixen la taronja i la treballen en molts de sentits. No és una activitat aïllada, es fa un seguiment de com canvien les coses al pas del temps (en aquest cas, la pell es va secant i l´olor també canvia), cosa que penso que ajuda a l´infant a prendre nocions de les transformacions, ajudant al coneixement de sí mateixos i de l´entorn. Penso que la bona pràctica que fan aquestes mestres és interessant perquè s´aprofiten d´un recurs molt proper pels infants i econòmic per a l´escola. A més, la capacitat de realitzar diverses activitats (estampacions, eixugar la pell, molar-la, fer un mural, emprar-la com a colorant, etc.) amb una simple fruita és extraordinari, cosa que implica que amb coses senzilles es poden fer molts d´aprenentatges i descobertes. Considero que deixar als infants que manipulin i descobreixin per ells sols és molt profitós pel seu desenvolupament, ja que els hi ajuda a crear nous esquemes mentals de coneixements, s´estimulen els sentits i afavoreix a la motricitat, a la vegada que gaudeixen.

2)    Poder anar a beure aigua:

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

En aquest enllaç he trobat aquesta frase que m´ha agradat molt: “En el dia a dia res no és banal, res no és rutina” (article de Montse Fabrés a la revista Infància número 154, 2007.Barcelona) i si ho pensem bé, és veritat. Pels infants, les rutines són necessàries pel seu desenvolupament integral, però si ho disposem de manera atractiva i autònoma, per a ells és més un joc, on poden aprendre i experimentar amb activitats “rutinàries”.  Penso que aquesta és una bona pràctica perquè les mestres mostren confiança cap els infants, permetent que els seus alumnes s´enfrontin a reptes quotidians i emprin les seves pròpies estratègies per aconseguir un fi, beure aigua.

Aquesta pràctica afavoreix l´autonomia, el desenvolupament motriu i descobriment de la seva lateralitat. És molt senzill i profitós per l´infant en aquesta etapa.

És una llàstima que encara hi hagi escoles de 0-3 que encara no facin ús d´aquesta pràctica (sobretot a les aules de 2-3 anys) perquè significa que tenen una visió de l´infant com a incompetent.

3)    Espais i materials:

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

En aquest link he trobat molts d´exemples d´unes bones pràctiques perquè la cura de l´espai en Educació Infantil és importantíssim, així com d´uns bons materials. Darrera d´aquests hi ha una gran tasca de professionals preocupats per l´ambient de la seva escola. Els espais ben muntats proporcionen ambients, a on es reflecteix que a dintre d´una escola es viu i es creix. M´han agradat els ambient, els murals, els plafons, les obres d´art decoratives, coses que et conviden a quedar-te i coses que t´enduries a casa. A més, hem de pensar que els infants passen moltes hores a l´escola i necessiten sentir-se a gust, com a casa. El fet de tenir un sofà a una sala o al hall, afavoreix a les relacions, a crear vincles, interaccions espontànies plenes de riquesa pels infants.

També m´ha agradat el tipus de material emprat perquè ens mostra que de les coses naturals es poden fer meravelles i en aquesta societat consumista que vivim, ens hauríem de sortir de les joguines tan estructurades i estereotipades, que a la llarga creen problemes fomentant modes absurdes. Aquests materials es veuen encara a moltes escoles, per ventura recullen aportacions de pares, permetent entrar a l´escola joguines de plàstic (cotxes, motos, animals de Disney, de moda com na Dora, Hello Kitty, etc.), per tant, un projecte de millora per a unes bones pràctiques seria realitzar materials no estructurats del medi natural, reciclant allò que es troba a l´abast de tothom.

Us convido a retornar en aquest link perquè a cada pestanya hi ha moltes bones idees per a posar en pràctica a les nostres aules:

-          La natura: l´aigua, l´aire, la llum, la terra...

-          La creativitat i l´ambient: la documentació...

-          Els materials naturals: la carabassa, alls, pètals de rosa...

En definitiva, les bones pràctiques es poden veure reflectides amb les rutines, els espais, els ambients, els materials, la documentació, la programació, les experiències, les descobertes, els aprenentatges dels infants, ..., i això depèn de la capacitat, la predisposició, la creativitat, la imaginació i la reflexió d´un bon docent.

En aquesta entrada he treballat les competències 4.2, perquè identifico les bones pràctiques i les comparo amb altres pràctiques (com per exemple deixar que els infants beguin aigua sols), i la competència 5.2, perquè reflexiono sobre una millora a l´hora d´emprar materials naturals en vers de materials de plàstics, estereotipats, que fomenten models erronis.  

Comparant jornades

Parlant amb altres companyes i observant diversos blogs, i a més, observant un exemple d´un vídeo a classe d´una jornada d´una escola anglesa, puc deduir que hi ha algunes similituds i altres diferències.

La jornada d´una aula de 2-3 anys a Mallorca és molt distinta a la d´altres països, ja que nosaltres ens basem en el currículum d´infantil del 2008, on es prioritzen les rutines, els hàbits i l´autonomia. També en el coneixement de l´entorn i el descobriment del món proper.

Comparant les jornades entre diverses escoles de Palma, una pública i una privada, he pogut comprovar que les rutines són molt paregudes, per ventura a la pública són més rígides pels horaris, en canvi, a una privada hi ha més llibertat, cosa que es reflecteix sobre els infants. Comparant amb una cooperativa de Porreres i una pública de Calvià, coincideixen en quant als horaris i organització espai-temps.

Semblances: a primera hora joc lliure (sales multifuncionals), bon dia (qui ha vingut? Quin temps fa?), higiene, berenar, una hora aproximadament per realitzar una activitat dirigida (taller, experimentació, psicomotricitat, etc.), pati, higiene, dinar, higiene i migdiada (les que acaben l´horabaixa després fan joc lliure).

Diferències: són les metodologies emprades, la implicació de les mestres, la planificació que treballa la tutora, l´organització de l´espai i del temps i les estratègies que empren les mestres. A partir d´aquestes diferències, és on es veuen reflectides les bones pràctiques docents, i canvien molt d´unes a altres.

Reflexió: penso que el més important és pensar que l´infant pot, que és competent, que se li ha de donar temps per FER i PENSAR, que han de poder EXPERIMENTAR en primera persona, d´una manera significativa. Per tant, considero que unes millores que jo aplicaria a la meva escola (Calvià) serien realitzar activitats més profitoses pels infants, pensant amb els interessos d´ells, i sobretot, intentar que tots els nens siguin protagonistes i actius, amb una igualtat d´oportunitats (respectant els nivells maduratius dels infants).

Per exemple, hi ha escoles on es dedica cada dia un moment per conversar lliurement, d´aquesta manera es té l´oportunitat de conèixer millor a tots i cada un dels alumnes. Això seria una metodologia més constructivista, que considero més oportuna si es pretén que sigui l´infant el protagonista de l´acció, en definitiva de l´aprenentatge. A més, considero que realitzar el moment del protagonista fomenta autonomia, afavoreix a la construcció de la pròpia identitat (moltes de vegades oblidat o obviat pels mestres d´infantil) i ajuda al desenvolupament de l´infant. Una manera de posar-ho en pràctica, podria ser quan es fa el bon dia, que sigui cada dia un infant diferent, el que conti alguna cosa que ha fet, o alguna cosa que li agradi. També, pot ser l´encarregat de repartir els coberts aquell dia, o de dormir la migdiada amb la mascota de la classe. Són petits detalls, que aconsegueixen que l´infant es senti important, es torni més responsable i integrat, a la vegada que milloren diverses capacitats verbals, comunicatives, socials, motrius i psicològiques.

En definitiva, cada jornada pot ser igual o diferent, el que realment importa és ajudar a l´infant a recórrer el seu propi procés de multitud    d´aprenentatges que es viuen dia a dia a una escola, i fer que aquests siguin significatius, no tant sols basats en les rutines i els horaris imposats.

En aquest apartat he emprat les competències 1.3, 3.2 i 4.2 perquè he abstret informació d´altres companyes, vídeos i blogs per comparar jornades, he reflexionat sobre aquestes (vers l´organització, dinàmica o metodologia) posant exemples, i també, he pogut identificar i comparar bones pràctiques professionals.

Creences, reflexió i preguntes...

En aquest apartat explicaré, des del meu punt de vista, les creences que em transmet la meva mestra i tutora de pràctiques. Després, contrastant altres opinions, determinaré preguntes possibles, que se li podrien plantejar a la mestra, per tal d´ajudar-la cap a una reflexió.

A partir de l´observació descrita anteriorment del “bon dia”, una rutina que es realitza quasi cada dia a la mateixa hora i lloc, explicaré què em transmet i per què.

La mestra en aquest moment realitza unes accions molts estructurades: asseguda a una cadira petita, davant de tots els infants i mirant-los de cara. Per tant, les seves estratègies que desplega, en aquest moment, penso que són bones i ajustades. Ella comença a cantar la cançó del bon dia, amb l´entonació atractiva, la mirada en ells, a la vegada que gesticula amb les seves mans fent mamballetes. Penso que les creences de la mestra són, en aquesta acció, les d´una metodologia constructivista. És a dir, que fa als infants partícips d´aquesta acció, fent-los sentir protagonistes, i fent preguntes clares, donant temps (encara que poc) per respondre (és quan es passa llista a la classe), per exemple: qui és aquest nin? Ha vingut avui? Normalment solen contestar els mateixos (els més grans), però ella intenta demanar, un per un, el nom del seu company, per tal de fer-los parlar, i verbalitzar els noms propis. Però no considero que el seu model estigui basat en aquest enfocament constructivista, d´una manera que englobi tot el seu fer i pensar, a l´aula (ja que aquest moment dura 10-15 minuts al dia). Més bé és una norma burocràtica que s´ha adaptat, que ha hagut d´implantar a l´aula.

Comparant la seva actuació, amb altes moments, es veu que ella és directiva, i el nucli és ella. Ja que sembla una mestra que li costa fer canvis i que té una rutina molt marcada de les pràctiques. Com si les coses noves fossin molt complicades, posant excuses de manca de temps, i creences molt arraigades, com quan diu que el que fan ja funciona.

Però una cosa no lleva l´altra, poc emprar bones estratègies, sense tenir unes creences basades en una bona pedagogia activa.

Segons una conversa mantinguda amb ella, em va dir que pensava que els infants (de 2-3 anys) encara són molt petits i que haurien de jugar més lliurament perquè quan vagin al segon cicle ja faran moltes més feinetes. Penso que d´aquesta manera es volia justificar del per què no planifica gaire les seves accions i es basa únicament en les rutines i les programacions fixades pel centre. Cal recordar, que la tutora és de Formació Professional, i per ventura li falta aprofundir en les teories pedagògiques existents, ja que la seva tasca diària es basa en treballar pràcticament la higiene (rentar-se les mans), l´autonomia en l´alimentació, i poc més. La visió que té dels infants és que no són competents, per això, moltes de vegades es mostra molt directiva.

Per contrari, les meves creences són contradictòries amb les seves. Jo tinc una visió de l´infant molt distinta de la seva, penso que encara que s´estigui a primer cicle es podrien fer moltes més coses significatives per a ells. Que la seva descoberta del món fos més profitosa, en lloc de fer tantes fitxes sense sentit.

Per tant, tot això repercuteix en el dia a dia a l´aula. I els aprenentatges dels infants són molt lents. Sent un poc dura, diria que sembla més una guarderia que una escola d´infantil, a on l´assistència és lo primordial, deixant molts d´altres aspectes rellevants de costat, a l´ombra.

Contrastant altres casos, una companya em va explicar que quan la seva mestra, mentre realitzaven una activitat a classe, i veia que alguns infants s´aturaven i no mostraven interès (en els pocs minuts), ella automàticament ho retirava tot, sense deixar acabar als altres que sí gaudien fent allò. Donar per suposat un fet o una acció (estan cansats, no els hi agrada) amb un infant, no és el mateix amb tot el grup-aula. Pensant amb això, em vaig adonar que la meva mestra, també ho fa. Per tant, saber interpretar a un infant no és tant complicat, són les ganes que li posis tu. Per això, penso que les creences d´un mestre i la motivació repercuteixen totalment sobre la tasca diària a l´aula, en la planificació, en la dinàmica, en l´organització, en l´avaluació i en tots els aprenentatges que es deriven de l´escola infantil.

Com podria plantejar a la mestra que reflexioni per ella mateixa sobre la seva tasca? Doncs, demanat, per exemple:

-Quins objectius tens amb la realització del bon dia?

-Creus que es podria ampliar una mica més la conversa d´aquest moment?

-Quins són els aprenentatges que adquireixen els infants?

-Creus que ajuda més al reconeixement dels companys o afavoreix a la construcció de la identitat de cada infant?

-Consideres que realitzar aquest ritual sempre, durant tot el curs, de la mateixa manera avorreix als infants? En què els ajuda?

-I si a cada trimestre s´incorporés algun element nou durant aquest moment, no captaria millor l´atenció dels infants?

-Quines àrees curriculars creus que es treballen al ritual del bon dia?

...

En aquest apartat he treballat les competències 2.2, 4.1i 4.2 perquè identifico alguna de les meves creences, qüestiono sobre els marcs teòrics de les pràctiques i identifico bones pràctiques vers creences, comparant altres.  

Reflexió de com treballar les meves competències.

Reflexió sobre com penso treballar les meves competències amb l´ajuda del DAFO.

El DAFO és l´anàlisi d´una situació, actuació, professionalitat, etc., fonamentat per les Debilitats (part interna), Amenaces (part externa), Fortaleses (part interna) i Oportunitats (part externa).

Segons la meva autovaloració de competències, creences sobre l´Educació Infantil i amb el coneixement de mi mateixa, reflexionaré sobre quines estratègies he de millorar.

1.     Autonomia en l´aprenentatge.

En quant a l´organització penso que he de millorar l´administració del temps. Revisar i consultar més documentació, altres blogs, contrastació amb la teoria estudiada. A partir d´ara em faré un horari de treball.

2.    Procés d´aprenentatge.

Segons els meus punts febles, crec que hauria de trobar més moments dintre de l´aula per poder posar-los en pràctica. De vegades, és difícil, perquè trobar situacions on et sents insegur et posen en alerta, i això fa que les evitis. He de ser capaç d´aprendre a afrontar les meves pors.

3.    Anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre.

Aquest apartat, per a mi, em resulta més senzill, mitjançant l´observació, puc reflexionar sobre les bones pràctiques, organització de l´espai i temps, l´actuació de l´equip docent. El més complicat, és dur-ho a terme per un mateix.

Segons les meves creences, per les vivències i experiències anteriors, pensava que totes les persones que es dediquen a l´Educació Infantil, ho feien perquè de veritat ho desitjaven. Malauradament, he comprovat, de primera mà, que hi ha molts de docents “cremats”, desmotivats, etc., cosa important que repercuteix en tots els sentits. Personalment considero que és una llàstima, perquè sé que aquests fets perjudiquen el bon ensenyament i aprenentatge que es puguin donar a qualsevol aula. No em deixaré dur per la seva corrent passiva.

4.    Anàlisi i reflexió sobre els processos d´ensenyament-aprenentatge.

Segons els marcs teòrics estudiats, i les expectatives que m´havia plantejat abans de començar les meves pràctiques, pensava que podria aprendre moltes coses com a practicant, i veuria bé el procés de l´infant quan aprèn. Però no ho estic veien, això m´ha descol·locat, ha romput amb les meves creences, però no amb els meus coneixements. Per tant, puc deduir que són les creences que em transmet la meva tutora d´aula, que contrasten amb les meves. No voldria criticar negativament la seva tasca, però considero que els infants poden aprendre molt més, però manca implicació per part de la mestra. Jo voldria fer més, però no sé com fer-ho, ja que som la practicant i no la mestra.

5.    Reflexió sobre el procés de millora.

Penso que és un punt delicat quan parlem d´una millora de l´equip humà. Per exemple, si fos un ambient de treball (un racó de joc), que no funciona bé, o que no aporta cap aprenentatge, o que està mal distribuït, etc., seria més fàcil canviar-ho. Es desmunta per complet i es refà un de nou, adequat i adaptat a l´edat dels nens. Però quan parlem que la millora seria fent un canvi d´actitud, jo no em veig en coratge. I a més, aquest punt m´afecta perquè hi ha coses que veig que  no m´agraden, però en la meva posició què puc fer?

En aquest apartat he treballat les competències 2.5, i 3.1, perquè exposo un dilema (què fer quan l´actitud d´una mestra no t´agrada?) i reflexiono sobre el funcionament del centre.

Descripció d´una observació a l´aula

DESCRIPCIÓ D´UNA OBSERVACIÓ REAL A L´AULA

El moment del bon dia, a l´aula de 2-3 anys.

Cada matí els infants de la meva aula realitzen el bon dia. Tots coneixen el lloc indicat, l´estora. Quan la tutora, després del berenar, diu als infants:

-Anem a fer el “Bon dia”, tots a l´estora.

Els nins i nines corren cap a l´estora, uns més lents i uns més ràpids, però es seuen tots mirant cap al plafó que hi ha a la paret, on hi posa BON DIA, i que hi ha una escola i una casa. Aquestes estan realitzades amb cartolines de colors i plastificades, a més, hi ha uns velcros on es ferren les fotografies del infants.

La tutora asseguda agafa una petita cistella on hi guarda totes les fotografies dels seus alumnes, aquestes també hi duen un velcro. I a partir d´aquí, comença el ritual.

Es canta la cançó del bon dia:

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(a la vegada fa mamballetes, de dalt cap a baix, i a la inversa, amb un to de veu normal).

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(aquesta vegada amb el to de veu més suau, captant encara més l´atenció i l´interès dels infants).

-Bon dia, bon dia, bon dia a tothom...(seguint amb les mamballetes, i pujant molt més el to de veu).

Quan la tutora canta, els infants també ho fan. Alguns es saben bé la lletra i la repeteixen, d´altres miren curiosos i fan mamballetes, i també riuen.

A continuació, la mestra passa llista amb les fotografies, mostrant-les una a una i dient:

-Qui és aquest nen/-a? Ha vingut avui?

Alguns infants contesten el nom del seu company, ho pronuncien bé, encara que     d´altres, simplement repeteixen el que han sentit. De seguida, l´infant de la fotografia s´aixeca de l´estora i es dirigeix a la mestra que li dóna la seva foto perquè la col·loqui al plafó (a l´escola perquè sí ha vingut a classe). Aquest procés es fa amb tots els infants, i quan apareix una foto d´un infant que no hi és, un dels companys (elegit per la mestra) s´aixeca i col·loca la foto al plafó (en aquest cas a la casa perquè no ha vingut).

Durant aquest moment, els infants asseuen, escolten, canten, observen, identifiquen els companys amb les fotografies i verbalitzen els seus noms. Normalment dura entre 10-15 minuts. 

Aquesta pràctica és molt habitual a l´educació infantil perquè ajuda a la construcció de la identitat, es crea una pertenença al grup-classe, s´estableixen connexions entre els infants. És una dinàmica activa i constructivista. A més, es posen en marxa les estratègies de la mestra i repercuteixen en força cap a les capacitats del nens/-es. Personalment, considero que el moment del bon dia, o la conversa, és el motor de l´aula. Hauria de ser una pràctica "obligatòria" dins una aula d´Infantil, ja que ajuda al desenvolupament dels infants, tant verbalment, afectivament i competencialment.

Etiqueto aquesta descripció amb les competències 1.2., 1.4., perquè he pogut vivenciar una bona actuació professional i reflexionar sobre la importàcia d´aquest moment, segons les teories estudiades.