DESCRIPCIÓ D´UNA
OBSERVACIÓ REAL A L´AULA
El moment del bon dia, a l´aula de 2-3 anys.
Cada matí els infants
de la meva aula realitzen el bon dia. Tots coneixen el lloc indicat, l´estora. Quan
la tutora, després del berenar, diu als infants:
-Anem a fer el “Bon
dia”, tots a l´estora.
Els nins i nines
corren cap a l´estora, uns més lents i uns més ràpids, però es seuen tots
mirant cap al plafó que hi ha a la paret, on hi posa BON DIA, i que hi ha una
escola i una casa. Aquestes estan realitzades amb cartolines de colors i
plastificades, a més, hi ha uns velcros on es ferren les fotografies del
infants.
La tutora asseguda
agafa una petita cistella on hi guarda totes les fotografies dels seus alumnes,
aquestes també hi duen un velcro. I a partir d´aquí, comença el ritual.
Es canta la cançó del
bon dia:
-Bon dia, bon dia,
bon dia a tothom...(a la vegada fa mamballetes, de dalt cap a baix, i a la
inversa, amb un to de veu normal).
-Bon dia, bon dia,
bon dia a tothom...(aquesta vegada amb el to de veu més suau, captant encara
més l´atenció i l´interès dels infants).
-Bon dia, bon dia,
bon dia a tothom...(seguint amb les mamballetes, i pujant molt més el to de veu).
Quan la tutora canta,
els infants també ho fan. Alguns es saben bé la lletra i la repeteixen, d´altres miren curiosos i fan mamballetes, i també riuen.
A continuació, la
mestra passa llista amb les fotografies, mostrant-les una a una i dient:
-Qui és aquest
nen/-a? Ha vingut avui?
Alguns infants contesten
el nom del seu company, ho pronuncien bé, encara que d´altres, simplement
repeteixen el que han sentit. De seguida, l´infant de la fotografia s´aixeca de
l´estora i es dirigeix a la mestra que li dóna la seva foto perquè la col·loqui
al plafó (a l´escola perquè sí ha vingut a classe). Aquest procés es fa amb
tots els infants, i quan apareix una foto d´un infant que no hi és, un dels
companys (elegit per la mestra) s´aixeca i col·loca la foto al plafó (en aquest
cas a la casa perquè no ha vingut).
Durant aquest moment,
els infants asseuen, escolten, canten, observen, identifiquen els companys amb
les fotografies i verbalitzen els seus noms. Normalment dura entre 10-15
minuts.
Aquesta pràctica és molt habitual a l´educació infantil perquè ajuda a la construcció de la identitat, es crea una pertenença al grup-classe, s´estableixen connexions entre els infants. És una dinàmica activa i constructivista. A més, es posen en marxa les estratègies de la mestra i repercuteixen en força cap a les capacitats del nens/-es. Personalment, considero que el moment del bon dia, o la conversa, és el motor de l´aula. Hauria de ser una pràctica "obligatòria" dins una aula d´Infantil, ja que ajuda al desenvolupament dels infants, tant verbalment, afectivament i competencialment.
Etiqueto aquesta descripció amb les competències 1.2., 1.4., perquè he pogut vivenciar una bona actuació professional i reflexionar sobre la importàcia d´aquest moment, segons les teories estudiades.
Aquesta pràctica és molt habitual a l´educació infantil perquè ajuda a la construcció de la identitat, es crea una pertenença al grup-classe, s´estableixen connexions entre els infants. És una dinàmica activa i constructivista. A més, es posen en marxa les estratègies de la mestra i repercuteixen en força cap a les capacitats del nens/-es. Personalment, considero que el moment del bon dia, o la conversa, és el motor de l´aula. Hauria de ser una pràctica "obligatòria" dins una aula d´Infantil, ja que ajuda al desenvolupament dels infants, tant verbalment, afectivament i competencialment.
Etiqueto aquesta descripció amb les competències 1.2., 1.4., perquè he pogut vivenciar una bona actuació professional i reflexionar sobre la importàcia d´aquest moment, segons les teories estudiades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario