Creences, reflexió i preguntes...

En aquest apartat explicaré, des del meu punt de vista, les creences que em transmet la meva mestra i tutora de pràctiques. Després, contrastant altres opinions, determinaré preguntes possibles, que se li podrien plantejar a la mestra, per tal d´ajudar-la cap a una reflexió.

A partir de l´observació descrita anteriorment del “bon dia”, una rutina que es realitza quasi cada dia a la mateixa hora i lloc, explicaré què em transmet i per què.

La mestra en aquest moment realitza unes accions molts estructurades: asseguda a una cadira petita, davant de tots els infants i mirant-los de cara. Per tant, les seves estratègies que desplega, en aquest moment, penso que són bones i ajustades. Ella comença a cantar la cançó del bon dia, amb l´entonació atractiva, la mirada en ells, a la vegada que gesticula amb les seves mans fent mamballetes. Penso que les creences de la mestra són, en aquesta acció, les d´una metodologia constructivista. És a dir, que fa als infants partícips d´aquesta acció, fent-los sentir protagonistes, i fent preguntes clares, donant temps (encara que poc) per respondre (és quan es passa llista a la classe), per exemple: qui és aquest nin? Ha vingut avui? Normalment solen contestar els mateixos (els més grans), però ella intenta demanar, un per un, el nom del seu company, per tal de fer-los parlar, i verbalitzar els noms propis. Però no considero que el seu model estigui basat en aquest enfocament constructivista, d´una manera que englobi tot el seu fer i pensar, a l´aula (ja que aquest moment dura 10-15 minuts al dia). Més bé és una norma burocràtica que s´ha adaptat, que ha hagut d´implantar a l´aula.

Comparant la seva actuació, amb altes moments, es veu que ella és directiva, i el nucli és ella. Ja que sembla una mestra que li costa fer canvis i que té una rutina molt marcada de les pràctiques. Com si les coses noves fossin molt complicades, posant excuses de manca de temps, i creences molt arraigades, com quan diu que el que fan ja funciona.

Però una cosa no lleva l´altra, poc emprar bones estratègies, sense tenir unes creences basades en una bona pedagogia activa.

Segons una conversa mantinguda amb ella, em va dir que pensava que els infants (de 2-3 anys) encara són molt petits i que haurien de jugar més lliurament perquè quan vagin al segon cicle ja faran moltes més feinetes. Penso que d´aquesta manera es volia justificar del per què no planifica gaire les seves accions i es basa únicament en les rutines i les programacions fixades pel centre. Cal recordar, que la tutora és de Formació Professional, i per ventura li falta aprofundir en les teories pedagògiques existents, ja que la seva tasca diària es basa en treballar pràcticament la higiene (rentar-se les mans), l´autonomia en l´alimentació, i poc més. La visió que té dels infants és que no són competents, per això, moltes de vegades es mostra molt directiva.

Per contrari, les meves creences són contradictòries amb les seves. Jo tinc una visió de l´infant molt distinta de la seva, penso que encara que s´estigui a primer cicle es podrien fer moltes més coses significatives per a ells. Que la seva descoberta del món fos més profitosa, en lloc de fer tantes fitxes sense sentit.

Per tant, tot això repercuteix en el dia a dia a l´aula. I els aprenentatges dels infants són molt lents. Sent un poc dura, diria que sembla més una guarderia que una escola d´infantil, a on l´assistència és lo primordial, deixant molts d´altres aspectes rellevants de costat, a l´ombra.

Contrastant altres casos, una companya em va explicar que quan la seva mestra, mentre realitzaven una activitat a classe, i veia que alguns infants s´aturaven i no mostraven interès (en els pocs minuts), ella automàticament ho retirava tot, sense deixar acabar als altres que sí gaudien fent allò. Donar per suposat un fet o una acció (estan cansats, no els hi agrada) amb un infant, no és el mateix amb tot el grup-aula. Pensant amb això, em vaig adonar que la meva mestra, també ho fa. Per tant, saber interpretar a un infant no és tant complicat, són les ganes que li posis tu. Per això, penso que les creences d´un mestre i la motivació repercuteixen totalment sobre la tasca diària a l´aula, en la planificació, en la dinàmica, en l´organització, en l´avaluació i en tots els aprenentatges que es deriven de l´escola infantil.

Com podria plantejar a la mestra que reflexioni per ella mateixa sobre la seva tasca? Doncs, demanat, per exemple:

-Quins objectius tens amb la realització del bon dia?

-Creus que es podria ampliar una mica més la conversa d´aquest moment?

-Quins són els aprenentatges que adquireixen els infants?

-Creus que ajuda més al reconeixement dels companys o afavoreix a la construcció de la identitat de cada infant?

-Consideres que realitzar aquest ritual sempre, durant tot el curs, de la mateixa manera avorreix als infants? En què els ajuda?

-I si a cada trimestre s´incorporés algun element nou durant aquest moment, no captaria millor l´atenció dels infants?

-Quines àrees curriculars creus que es treballen al ritual del bon dia?

...

En aquest apartat he treballat les competències 2.2, 4.1i 4.2 perquè identifico alguna de les meves creences, qüestiono sobre els marcs teòrics de les pràctiques i identifico bones pràctiques vers creences, comparant altres.