La bona pràctica

La Psicomotricitat al primer cicle d´Infantil.

Aquesta és una bona pràctica que realitza tot el centre, és a dir, cada dia de la setmana ho fa una classe diferent (des del nadons fins al nins/-es de 3 anys). Hi ha un total de 4 classes: una aula de 0-1, una aula de 1-2 i dues aules de 2-3.

El centre té una sala específica de Psicomotricitat que es pot adaptar a tots els nivell requerits pel primer cicle, per tant, l´espai és adequat perquè té el materials necessaris per a realitzar la Psicomotricitat per diferents nivells maduratiu. A més, aquesta pràctica es realitza entre les 10-10:15h fins les 11h, per tant, està integrada dintre la jornada escolar i no es veu com una activitat extraescolar. Es té en compte les necessitat dels infants, on l´espai i el temps s´adapten a ells.

Els objectius d´aquesta bona pràctica són molts i es van canviant segons les sessions i les aules, però per uns objectius generals que s´aplica a tots els nivells són: estimular la psicomotricitat fina i gruixada, i afavorir el desenvolupament del joc espontani  de l´infant.    

Penso que realitzar una bona pràctica de Psicomotricitat, es pot contemplar dintre de l´Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal, que apareix al currículum d´Infantil. Aprofitar un espai i uns materials idonis per explorar-se mitjançant el joc i el moviment ajuda a incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i la interacció amb els altres. També a conèixer i representar el propi cos, descobrir les seves possibilitats d´acció i d´expressió, coordinant i controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el moviment, el to i la postura.

Hi ha diversos fonament teòrics que ens expliquen la riquesa d´una bona pràctica psicomotriu, així com en Bernard Aucouturier (França), creador dels fonaments teòrics-pràctics que sustenten aquesta pràctica.

INTERROGANTS, DILEMES I DUBTES... és tot el material realment adequat en aquesta sala?    Per a quin nivell és més idoni emprar matalassos de plàstic, de roba, teles, coixins tous i durs, rampes, espatllera? Ho controlen bé totes les mestres? Es prepara anteriorment la sala? Com disposen els segons jocs? Quan es sap que un infant està preparat per emprar l´espatllera? Un dilema que us proposo és si les mestres formades pel Mòdul de Formació Professional saben com disposar la sala, planificar la sessió, elegir els objectius i avaluar-los? Creieu que han realitzat un curs específic?

VALOR del centre: penso que si a l´escola es té la sort de tenir una sala de Psicomotricitat, s´ha d´aprofitar, i a la meva escoleta sí ho fan. A més, els infants gaudeixen d´aquesta experiència tan satisfactòria que crec que tota la comunitat educativa (mestres, pares, famílies, etc.) la identifiquen com a una bona pràctica de l´escola.

Pel contrari, podria anomenar algunes pràctiques que no es fan i que serien molt recomanables pels infants: els racons (són molt pobres i no els hi donen temps als infants per a que hi juguin), els ambients no hi tenen cabuda (per la disposició de les aules i els espais poc aprofitats o per la manca de planificació de les mestres) i els tallers conjunts amb les famílies (que serien una estupenda manera d´involucrar i d´integrar als pares, fent que els infants es sentissin orgullosos i ampliant les seves interaccions).

En aquesta entrada penso que he treballat les competències 3.1, 4.1, perquè em faig preguntes sobre el què he observat quant al funcionament del meu centre, sobre les bones pràctiques; i també perquè identifico els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme al centre.