Comparant jornades

Parlant amb altres companyes i observant diversos blogs, i a més, observant un exemple d´un vídeo a classe d´una jornada d´una escola anglesa, puc deduir que hi ha algunes similituds i altres diferències.

La jornada d´una aula de 2-3 anys a Mallorca és molt distinta a la d´altres països, ja que nosaltres ens basem en el currículum d´infantil del 2008, on es prioritzen les rutines, els hàbits i l´autonomia. També en el coneixement de l´entorn i el descobriment del món proper.

Comparant les jornades entre diverses escoles de Palma, una pública i una privada, he pogut comprovar que les rutines són molt paregudes, per ventura a la pública són més rígides pels horaris, en canvi, a una privada hi ha més llibertat, cosa que es reflecteix sobre els infants. Comparant amb una cooperativa de Porreres i una pública de Calvià, coincideixen en quant als horaris i organització espai-temps.

Semblances: a primera hora joc lliure (sales multifuncionals), bon dia (qui ha vingut? Quin temps fa?), higiene, berenar, una hora aproximadament per realitzar una activitat dirigida (taller, experimentació, psicomotricitat, etc.), pati, higiene, dinar, higiene i migdiada (les que acaben l´horabaixa després fan joc lliure).

Diferències: són les metodologies emprades, la implicació de les mestres, la planificació que treballa la tutora, l´organització de l´espai i del temps i les estratègies que empren les mestres. A partir d´aquestes diferències, és on es veuen reflectides les bones pràctiques docents, i canvien molt d´unes a altres.

Reflexió: penso que el més important és pensar que l´infant pot, que és competent, que se li ha de donar temps per FER i PENSAR, que han de poder EXPERIMENTAR en primera persona, d´una manera significativa. Per tant, considero que unes millores que jo aplicaria a la meva escola (Calvià) serien realitzar activitats més profitoses pels infants, pensant amb els interessos d´ells, i sobretot, intentar que tots els nens siguin protagonistes i actius, amb una igualtat d´oportunitats (respectant els nivells maduratius dels infants).

Per exemple, hi ha escoles on es dedica cada dia un moment per conversar lliurement, d´aquesta manera es té l´oportunitat de conèixer millor a tots i cada un dels alumnes. Això seria una metodologia més constructivista, que considero més oportuna si es pretén que sigui l´infant el protagonista de l´acció, en definitiva de l´aprenentatge. A més, considero que realitzar el moment del protagonista fomenta autonomia, afavoreix a la construcció de la pròpia identitat (moltes de vegades oblidat o obviat pels mestres d´infantil) i ajuda al desenvolupament de l´infant. Una manera de posar-ho en pràctica, podria ser quan es fa el bon dia, que sigui cada dia un infant diferent, el que conti alguna cosa que ha fet, o alguna cosa que li agradi. També, pot ser l´encarregat de repartir els coberts aquell dia, o de dormir la migdiada amb la mascota de la classe. Són petits detalls, que aconsegueixen que l´infant es senti important, es torni més responsable i integrat, a la vegada que milloren diverses capacitats verbals, comunicatives, socials, motrius i psicològiques.

En definitiva, cada jornada pot ser igual o diferent, el que realment importa és ajudar a l´infant a recórrer el seu propi procés de multitud    d´aprenentatges que es viuen dia a dia a una escola, i fer que aquests siguin significatius, no tant sols basats en les rutines i els horaris imposats.

En aquest apartat he emprat les competències 1.3, 3.2 i 4.2 perquè he abstret informació d´altres companyes, vídeos i blogs per comparar jornades, he reflexionat sobre aquestes (vers l´organització, dinàmica o metodologia) posant exemples, i també, he pogut identificar i comparar bones pràctiques professionals.